Abbey of Saint Michel de Cuxa — Attraction in Prades

Sant Miquel de Cuixà

Al peu del Canigó hi trobem el monestir de Sant Miquel de Cuixà que, juntament amb Ripoll, va ser un poderós centre religiós, polític i cultural durant l’edat mitjana.

El naixement del monestir data de l’any 879, i és fruit d’una desgràcia: després que una riuada destruís l’abadia de Sant Andreu d’Eixalada, els monjos supervivents es van instal·lar en un petit cenobi dedicat a Sant Germà i dirigit pel pare Protasi. Gràcies a la protecció dels comtes de Cerdanya i Conflent, aquesta petita cel·la es convertiria en el monestir de Sant Miquel i Sant Germà de Cuixà, un dels més poderosos de l’època. El segle X va ser el de la consolidació del monestir: les seves terres, dominis i esglésies que en depenien van créixer de forma espectacular. L’any 956, Garí va reconstruir l’església de Sant Miquel aixecada pocs anys abans pel comte Sunifred II de Cerdanya.

L’arribada de l’abat Oliba, introductor del romànic llombard a Catalunya, va suposar una revolució arquitectònica al monestir. Oliba hi va afegir dos corredors, tres absidioles i va aixecar un cimbori sostingut amb columnes de marbre rosa i capitells de marbre blanc. També va edificar la cripta de la Nativitat o del Pessebre de planta circular, la capella de la Trinitat i dos campanars llombards a banda i banda del creuer (actualment només en queda un).

El claustre es va començar a construir durant el segle XII per ordre de l’abat Gregori. Fet amb marbre rosat i una espectacular decoració escultòrica, era un dels més grans dels comtats catalans. Actualment, per seguir la pista a alguns dels seus capitells hem de viatjar a Nova York, al museu The Cloisters.

Sant Miquel de Cuixà té l’honor de ser considerat el bressol de la llengua catalana. Possiblement, de l’escriptori de Cuixà en va sortir la cèlebre Cançó de Santa Fe, un poema hagiogràfic que es considera un dels exemples literaris més antics en una llengua romanç, tot i que es discuteix si es tracta de llengua occitana o catalana.

Entre els molts noms il·lustres vinculats a Sant Miquel de Cuixà hi trobem els de l’arquitecte i arqueòleg Josep Puig i Cadafalch, encarregat de les campanyes de restauració del monestir fetes el 1938, i el del músic Pau Casals, que hi va inaugurar el Festival de Música Clàssica de...

Partint de les expectatives dipositades, decebedor.

Crec que es poden fer visites en català amb reserva prèvia i per grups de més de 15. Si estàs de sort que quan hi ets hi ha un grup, permeten afegir-s'hi. Però has d'estar de sort. Si no és així, tot el que ofereixen és un full informatiu en català (no ens van oferir audioguia: no hi deu ser). Som conscients que estem en territori francès però el fet de ser terra del bisbe Oliba i antic comtat català...

Dit això, ens han atès molt amablement.

Quant a la visita, és pot veure un vídeo introductori en francès i subtitolat en català i anglès. Després pots visitar lliurement el monestir. Comença amb una capella bellíssima on s'hi por veure una talla bonica. Després accedeixes a unes dependències una mica fetes i deixades estar. Aquí hi ha plafons explicatius. Tot seguit accedeixes al claustre. Curiós pel màrmol rosat.

Al costat hi deu haver la comunitat de monjos actual.

A una cantó del claustre hi ha la basílica. Immensa. S'hi fan concerts. En aquests dies, el festival Pau (encara que en diuen Pablo) Casals. Recorda la de Sant Pere de Rodes, tot i que no t'han bella. Ja no dic tot el conjunt, sinó només la basílica.

No es pot pujar al campanar. Pel fons de la basílica s'accedeix a un pati on més o menys es veu alguna capella original. Aquesta part, està tancada, amb els vidres bruts i no s'aprecia pràcticament res. Suposi que està en obres.

Deixant de banda la minsa informació del fulletó, trobem a faltar-ne més en cada objecte rellevant. És a dir, trobes una talla d'una marededéu i posa Mare de Déu d'x, però ni any ni res més. Des d'aquest punt de vista, està poc treballat.

En resum, ens esperàvem...

In many ways this place reminded us of some of the abbeys in Wales - a working church surrounded by what would once have been. The whole place is evocative of a large community; the size of the church is astounding, the cloisters and the crypt equally large. We stayed for Mass following the morning opening which really added to the experience of...