Castell de Santa Florentina

A Catalunya, tenim tres tipus de patrimoni: el que saturen els turistes (museu Picasso, Gaudí, Dalí i Montserrat); el malmès o directament abandonat (la majoria de jaciments, una allau de petites esglésies o patrimoni arquitectònic o pobles sencers) i el desconegut (aquest bàsicament en mans privades).

Contràriament al que molta gent creu, que un patrimoni estigui en mans privades no és sinònim de mala conservació ni de tancament. Més aviat, en molts casos, és ben bé just al revés. El cas del Castell de Sant Florentina és un d'aquests casos. Ni els hereus dels Montaner (que encara n'hi ha)  se'n podien fer càrrec ni les institucions van voler saber-hi res. Finalment, van ser inversors privats els qui ara gestionen la majoria de la propietat (a una banda, la més antiga, encara viuen hereus).

El castell de Sant Florentina és una obra principalment de l'arquitecte modernista Lluís Domenech i Montaner, personatge cabdal de la Renaixença catalana. És una obra historicista, que simula elements medievals integrant-los amb tota mena de simbologia, patrimoni i elements propis del modernisme com els accessos pensats per a cotxes (una novetat a l'època) i banys que podrien sortir de qualsevol catàleg actual, llavors tan sols destinades a butxaques selectes.

Es tracta d'una obra de l'arquitecte poc coneguda, pel fet de ser fora de Barcelona, a Canet de Mar. Un estil diferent dels més coneguts Hospital de Sant Pau o el Palau de la Música Catalana. Al Maresme, també es podien trobar obres de Montaner a Canet mateix, com la seva casa, actualment un museu.

La visita guiada és recomanable, i cal anar amb la reserva feta. La visita de l'interior és imprescindible i les explicacions obligades. La guia és molt bona. L'entorn creat per l'arquitecte és directament aclaparador, com a la majoria de les seves obres. Fins a tal punt que ha estat escenari per a diverses gravacions els darrers anys. Els propietaris estan fent mans i mànigues per donar a conèixer aquest patrimoni i fer-lo viable. Potser trobaríem a faltar més horaris, i més activitats children friendly, però aquest és un mal que no ataca només a aquest castell, sinó al turisme a Catalunya en general.

Aquests dies, que molts es queixen de que només hi ha turisme de sol i platja, doncs sense anar-hi gaire lluny podeu endinsar-vos en un món de fantasia. La visita a aquest castell hauria de ser obligat almenys per a les escoles de la zona i per a tot enamorat del patrimoni català.

Temes pràctics. Cal ser puntual, perquè la reixa d'entrada es tanca a l'hora en punt d'inici de la visita. Hi ha un pàrquing arribant a la dreta, davant la porta. Hi ha lavabos, però cal preveure que no es pot deixar el grup, pel que segurament no es podrà anar fins al final de la visita (una hora trenta aprox). Important és que deixen prendre fotos i vídeos. Al final hi ha la possibilitat de prendre alguna coseta a un mini bar improvisat a l'antic celler, tal com un vinet blanc de la terra fresquet.