Castell de Llordà — Attraction in Isona i Conca Dellà

👍🍺😎☕🌲🤠 Fue construido entre el siglo IX y el XII y se convirtió en la residencia de Arnal Mir de Tost, mano derecha del Conde Urgel, encargado de la conquista del Pallars Jussà, de su repoblación y de su posterior dominio. Se tienen noticias ya desde el 961, como lugar, pero hasta el 1033 no hay constancia cierta y fiable del castillo. La importancia de este castillo a lo largo de los siglos es constante. Fue dado por los condes de Urgel Ermengol II de Urgel y su mujer Constanza a Arnal Mir de Tost y su mujer, Arsenda, a cambio de 2.000 sueldos. Arnal Mir de Tost fue el encargado de la conquista y repoblación del Pallars Jussà a los sarracenos, y estableció el centro neurálgico de sus dominios. Lo usaba como residencia, y por eso una parte del castillo que se ha conservado es el palacio señorial.

Arnal Mir de Tost lo hizo edificar como un castillo capaz de hospedar una guarnición importante, así como una población civil, en parte dependiente y ligada con la militar, con sus dependencias para el ganado. De este hecho proviene de que aún hoy día los restos del castillo de Llordà sean imponentes y extensas. Debido a su función y a sus características, se diferencia de los Castillos del siglo XI, y se parece más a las fortificaciones hechas en fechas posteriores. El castillo de Llordá pasó, por testamento, a la hija de Arnal Mir de Tost, la condesa Valença, esposa de Ramon V de Pallars Jussà. En los años sucesivos, varios conflictos jurisdiccionales (el más importante, con el abad de Ager) hicieron que pasara el señorío de Llordá al obispo de Urgel. En 1093, el obispo Guillem Arnau de Montferrer legó en testamento el castillo a su hermano Pedro Arnau. En 1128 consta como señor de Llordá Bernat de Alp, y en 1201 era empeñado por el conde de Urgel, Ermengol, al vizconde Guerau de Cabrera, pero pronto volvió a manos de la iglesia, y el capítulo de canónigos de La Seo de Urgel mantuvo la posesión hasta principios del siglo XIX. Fue abandonado del todo a raíz de las desamortizaciones del siglo XIX, y a lo largo de los últimos doscientos años fue decayendo hasta convertirse en un esqueleto de castillo, que, sin embargo, era visible y punto de referencia desde buena parte de la comarca. Había sido declarado monumento histórico artístico en 1980, pero hasta 1997 no se emprendió la excavación previa a la restauración. En 2008 se terminó la tercera fase de la intervención en el castillo de Llordá, y sólo queda la cuarta, que afectará a la iglesia de San...

Castell típic de frontera, un edifici del qual ens ha arribat fins avui força ben conservat, almenys per saber com era l'edifici i poder-lo restaurar bé. Està tancat al públic i només s'hi pot accedir amb visita guiada. L'edifici que es conserva està restaurat, al meu entendre, d'una manera molt matussera, a l'estil com es feia abans, o sigui, posant de relleu què està restaurat i què no. Això fa que hi hagi formigó, maons i bigues de ferro a la vista. Pel meu gust molt malament. Per altra banda hi ha encara molt per excavar i estudiar. Més enllà de l'edifici avui visitable hi a tota la resta del castell pendent de ser excavat cosa que permetria comprendre'n molt millor l'estructura i funcions. Si es condicionés bé donaria molt més de si, i és per això que no ho puc puntuar amb un 5 com m'agradaria. També afecta a la meva puntuació, com a infraestructura cultural, el fet que estigui tancat i només sigui visitable amb guia atès que jo he fet ús d'aquest servei i almenys en el meu cas ho he trobat molt poc professional. El guia, Bruno, s'ha tret la mascara sanitària mentre tots els altres la suportàvem estoicament. Després a estones la duia i a estones se la treia. Tot seguit ens ha informat que faria la visita en castellà perquè s'hi sent més còmode. Trobo molt poc professional que un guia a Catalunya no pugui fer una visita a un grup de gent catalanoparlant en català perquè no té el nivell suficient per sentir-s'hi còmode. Que no n'hi ha de llicenciats en història i en turisme en aquest país que ho poden fer perfectament? Finalment, i segons el meu criteri, és molt poc professional que es faci una visita a una infraestructura cultural i que aquesta tingui un doble discurs en el sentit que el guia ens explica "això és per aquest motiu ...però a mi em sembla una poca-soltada perquè jo crec que això és a causa d'aquesta altre motiu B.. però bé...". Sovint el guia no recordava el nom de espais o elements concrets a què es volia referir (i els visitants anàvem donant noms fins que algú ho encertava, o no) i fins hi tot un cop (això ja a l'església de Covet) ha confós romànic amb romàntic (això és propi de l'època romàntica... sic!). En definitiva: un guia poc professional, una infraestructura cultural interessant però encara amb molt marge per aprofitar i, pel meu gust, algunes adequacions fetes de manera molt matussera. ...

M'encanta, i és un dels millors exemples d'arquitectura residencial d'època altmedieval conservats a Catalunya i presenta elements innovadors respecte a la tradicional arquitectura militar de frontera. Constava de tres recintes successius, al capdamunt del qual hi havia el palau senyorial. El recinte extern no era complet, ja que a llevant i a ponent hi ha forts pendents, quasi cingles, que el fan inexpugnable per aquests dos costats. El costat nord no té defenses importants, ja que és una part del recinte segon i tercer. Sí, en canvi, el meridional, que enllaça, tot i que amb un pendent important, amb el poble de Llordà i, a través seu, amb la plana de la Conca Dellà. Aquest primer recinte inclou l'església de Sant Sadurní, les dependències de l'antiga col·legiata, i un ample espai que és on degué ser el primer poble de Llordà -a més de la guarnició militar del castell- abans que baixés 168 metres més avall, al seu emplaçament actual. L'església i una part de la...