Els Estanys de Basturs són dos estanys situats a la falda nord del Mont de Conques i propers als pobles de Basturs i Sant Romà d'Abella, pertanyents al terme municipal d'Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà.
Estan situats a poc més d'un quilòmetre al sud-est de la població de Basturs, i són accessibles per pistes locals asfaltades, tant des de Basturs com des de la carretera de Sant Romà d'Abella. Des d'aquest poble és una pista sense asfaltar la que enllaça els dos indrets. També s'hi accedeix per una pista rural no asfaltada, però en bon estat, des de Conques.
Durant el 1938 els Estanys de Basturs foren escenari d'un dels episodis de més violència a Catalunya de la Guerra Civil, anomenat Front del Pallars. Molt a prop dels estanys encara hi ha restes de trinxeres i nius de metralladores, sobretot al vessant septentrional del Mont de Conques.
Formen part del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) "Estanys de Basturs" i de la Xarxa Natura 2000. És una destacada zona humida d'origen càrstic. Juntament amb els estanys de Banyoles, els de vall de Sant Miquel de Campmajor i d'Estany de Montcortès -aquest darrer a la mateixa conca de la Noguera Pallaresa- són les quatre zones humides d'origen càrstic més notables de Catalunya.
La zona humida "Estanys de Basturs" ocupa una superfície de gairebé 37 Ha. Actualment consta de dos estanys ben constituïts: un de forma gairebé circular, més gran, amb la cubeta cònica, i un altre més petit (Estany Xic), situat al nord- oest del primer, totalment envoltat per conreus i en part dessecat degut a l'obertura d'una rasa de drenatge.
Estan alimentats per una font d'aigua subterrània, més o menys constant tot l'any, que ha dissolt la roca calcària fins a formar les cubetes còniques on es troben els dos estanys.
A la darrera dècada del segle XX es va formar un tercer estany en un camp proper, però al cap de poc temps va desaparèixer.
La vegetació que es forma al seu voltant, sobretot de l'Estany Gros, és molt interessant. Composta per canyissars i joncedes, també hi ha abundant presència de plantes aquàtiques, alguna de les quals són úniques a Catalunya, com dues espècies d'algues. També és molt important la presència bacteriana en els llims del fons dels llacs. Els pollancres, o clops, completen la vegetació del lloc, i donen peu a una important presència de fauna, des de libèl·lules a granotes, algunes varietats d'aus i ratpenats.
Es tracta d'un ecosistema molt fràgil, exposat a constants alteracions i canvis, tant pel fet de ser geològicament actiu com per la proximitat dels usos agrícoles i ramaders en el seu entorn immediat.
Tot al voltant dels dos estanys s'ha condicionat una zona de passeig amb un punt d'observació d'aus que permeten una agradable visita a tot l'entorn.
Els Estanys de Basturs formen part del complex de toves del Mont de Conques, una formació geològica única a Europa consistent en un complex de doms de tova que formen una plataforma elevada lleugerament ovalada en forma de mesa. Els Estanys de Basturs, situats a la falda nord d'aquesta mesa, estan relacionats hidrogeològicament amb els estanys fòssils situats a les parts més elevades del Mont de Conques.
Els doms de tova, formats per tova calcària (popularment anomenada tosca), es van formar gràcies a surgències d'aigües subterrànies riques en carbonat de calci associades a l'aqüifer confinat de la Conca Dellà. Les aigües d'aquest aqüifer afloraren a la superfície en les fonts que alimenten els Estanys de Basturs. Aquestes aigües, altament carbonatades, a l'emergir a la superfície pateixen una descompressió. Aquesta descompressió provoca la precipitació del carbonat de calci als marges d'aquestes surgències.
La precipitació de carbonat de calci durant els últims 100,000 anys ha donat lloc als dipòsits de tova calcària o tosca que trobem actualment als marges d'ambdós Estanys. L'Estany Gran es va començar a formar fa uns 100.000 anys, mentres que les fonts que alimenten l'Estany Petit van començar a sorgir fa aproximadament uns...
Read more
Learn more insights from Wanderboat AI.
