Ivars i Vila-sana Pond — Attraction in Ivars d'Urgell

I've been birding at the Estany d'Ivars quite regularly since its regeneration in the 2000s decade. As a birder and ecologist my view of the Estany (lake) is mixed, with both praise and frustration springing to my mind whenever I visit.

Let's start with the praise. That the lake exists at all is praiseworthy to all those involved in its inception, creation and maintenance. At the turn of the century the area was intensively farmed and not at all attractive to any interesting birds nor did it have any qualities to attract visitors.

Now it is a large inland lake with shallow water, reed-fringed in many parts, with islands which are home to roosting and nesting birds. You can walk or cycle around the whole perimeter of the lake; there's a visitor centre, observation hides and tower; it's well signed; it's approachable from both ends with ample parking space and even picnic tables and chemical toilets. So in all it is pretty well-equipped for the visitor.

So my main frustration? It's about lost potential. It could be so much more. But to be that it needs vision, compromise and above all a lot of work and money. And, as usual with conservation projects, once the initial flurry is over, "money's too tight to mention".

I could say so much more here, but it's not the time or place. There have been some wonderful birds over the years, too many to mention, with national and regional rarities and regular visitors which are scarce elsewhere in the region. It's still possible to see Purple Swamphen, Purple Heron, Penduline Tit, Great Reed Warbler and many other birds of interest, but if visiting for the first time don't plan to make it the main venue of the day, and just let yourself be pleasantly surprised by anything of interest that you...

👍🍺👋☕👋🌲🤠😎 Situat en la conca endorreica (fenomen pel qual la xarxa hidrogràfica d'una regió no desemboca a la mar, sinó que ho fa en depressions interiors on constitueixen estanys i aiguamolls) anomenada estany d'Ivars, llacuna d'Ivars o d'Utxafava, la formació d'aquest estany es remunta milers d'anys enrere i és causat per les condicions geològiques d'aquests terrenys: la presència i aflorament d'aigua en un fons impermeable provocà que la poca aigua que hi arribava s'hi acumulés sense possibilitat de drenatge lateral. Aquest estany era de poca profunditat i d'aigües salobrenques. Alguns estius s'arribava a assecar completament. Tot això va canviar dràsticament amb la construcció del canal d'Urgell (1861) i la consegüent aportació d'aigües del riu Segre a la Plana d'Urgell, es generalitzà la circulació d'aigües superficials i subterrànies de manera que l'antiga cubeta esdevingué receptora de desguassos de regs de conreu de la mateixa cubeta i d'altres zones circumdants. Aquest fet va comportar un gran augment de l'estany, que es va convertir en un dels més grans de la Catalunya interior amb 135ha de superfície i amb unes dimensions màximes de 2500 metres de llargada, 800 metres d'amplada i una profunditat de 3,8 metres. L'estany es va convertir en un centre de vida social, econòmica i cultural per als pobles del voltant. La caça hi era molt important, sobretot la d'anàtids. S'hi organitzaven caceres en les quals es podien abatre centenars d'ànecs i fotges en una sola jornada. La pesca també hi era molt abundant, sobretot la de l'anguila, molt apreciada culinàriament. Era molt característica la pesca de l'anguila a Ca l'Aragonès, situat al punt on hi havia la sortida d'aigües de l'estany, ja que per un sistema de reixes se n'hi atrapava gran quantitat. Històricament la dessecació de les zones humides havia estat molt habitual. Hi va haver un primer intent de dessecació l'any 1914, però no va reeixir perquè el regants de la zona s'hi van oposar. Més endavant la conjuntura històrica i el fet que els promotors del Proyecto de Saneamiento pretenien obtenir més terrenys de conreu va contribuir a la dessecació i desaparició de l'estany l'any 1951, en contra de la...

Es tracta de l'estany amb major superfície de Catalunya, estany d'Ivars, llacuna d'Ivars o d'Utxafava, , Pla d'Urgell. Les aus aquàtiques, que es caracteritzen per la seva gran mobilitat i facilitat de colonització, troben aquí una gran diversitat, on cal remarcar diferents espècies associades a canyissar, com la boscarla de canyar (Acrocephalus scirpaceus), el balquer (Acrocephalus arundinaceus). Les aus aquàtiques poblen l'espai, amb la presència de la fotja (Fulica atra), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), el cabussó emplomallat (Podiceps cristatus), l'ànec collverd (Anas platyrhynchos), el corriol petit (Charadrius dubius), el camallarga (Himantopus himantopus), una important colònia reproductora de gavina riallera (Larus ridibundus) i altres espècies. També és lloc de cria d'espècies rares com la mallerenga de bigotis (Panurus biarmicus), població de la qual a Catalunya l'any 2008 s'estimava que no superava les...