Monestir de Santa Maria de Vallsanta — Attraction in Malón

Santa Maria de Vallsanta

El monestir de Vallsanta és el continuador d’un primer establiment de monges cistercenques situat a la Bovera, molt proper. Possiblement a causa de les inapropiades condicions que presentava aquest darrer lloc, hom va prendre la decisió de traslladar-se i una part de la comunitat va anar a Santa Maria de Valldaura (1231) a Olvan, i l'altra va passar a aquest indret de Vallsanta (1237).

La construcció del nou monestir de Vallsanta va començar l’any 1235 i el 1237 el papa Gregori IX va autoritzar el trasllat de les monges de la Bovera a la vall, fet que es devia portar a terme en aquella època, tot i que possiblement va quedar alguna monja a l’antic monestir fins el 1246.

La comunitat resultant era força important i el 1246 consta que tenia un total de 23 membres. L’any 1272 hi ha constància d’una donació de Jaume I a favor del monestir per la construcció d’un claustre, tot i això, possiblement aquella dependència monàstica no s’hauria aixecat mai. Cap el 1345, a l’època de la priora Sibil·la de Boixadors, es va bastir una capella on seria enterrat Bernat de Boixadors. L’església que ara es troba en ruïnes podria ser la segona que es va aixecar en aquest indret i s’hauria bastit a mitjan del segle XIV. En la segona meitat d’aquell mateix segle es van portar a terme obres d’importància en el monestir i església, tot i això, aquesta darrera va quedar inacabada.

A començament del segle XV tingué lloc un escàndol en trobar a les portes de Guimerà un nadó abandonat, que els veïns de la població van atribuir a alguna monja de la comunitat; investigacions posteriors van demostrar que les cistercenques no tenien res a veure amb l’afer. Va seguir una època de profunda decadència, fins que el 1589 l'abat de Poblet va dictaminar que les tres úniques monges del lloc l'abandonessin per a traslladar-se al Pedregal. El cenobi va quedar a cura d'un monjo de Poblet, i més tard va passar a mans de la vescomtessa d'Évol,...

MONASTERIO DE SANTA MARÍA DE VALLSANTA En la Ruta del Cister Uno de los grandes cenobios femeninos de la orden del Cister vinculado al Monasterio de Santa María de Vallbona. En la localidad de Guimerá cercano a Tárrega y a dos kilómetros del anterior Santa María de la Bovera. Ruinas Se fundó en el año 1.249 con 23 monjas procedentes del Monasterio Mare de Deu de la Boveda (actual santuario de Bovera en Guimerá). Quedan restos de las celdas monásticas de estilo gótico que aún permanecen, asi como las ruinas de su iglesia. Sus absides se trasladaron piedra a piedra a lo que hoy día es la iglesia de Guimerá. El siglo -XIII- fue la época de su mayor explendor. En el año 1598 comienza el declive del monasterio quedando solo 3 monjas. El mínimo para continuar como monasterio deben ser doce religiosas, por lo que el Abat de Poblet decide trasladarlas al monasterio de Pedregal en Talladel y que formaba parte de la filiales cistercienses femeninas. Este monasterio junto con el de Vallbona de les Monges y el Pedregal de El Talladell formaban la tríada de monasterios cistercienses femeninos de la comarca. Los de Poblet, Santas Creus y Valbona de les Monges forman la actual tríada turística del Cister en...

Francament espectacular tot i que està en ruïnes.

Anant cap a Guimerà per la carretera, de sobte veus que s'alça aquesta estructura del tot espectacular.

Tanmateix, està abandonat i en estat ruïnós. Hi ha un rètol explicatiu, de manera que en algun moment se n'havien cuidat però l'han deixat a la seva sort. És una característica força comuna al patrimoni de Guimerà (el castell i l'església estan també molt deixats).

En principi s'hi pot baixar en cotxer (hi ha un trencant amb camí de carros) que hi baixa des de la carretera.

El temple com a tal havia estar de l'orde del Císter. Com deia, imponent. Queda en peus una part del que entenc que era l'església però al davant s'insinua tot el que devia ésser el monestir i tot el conjunt d'edificis.

De patrimoni visible de manera autònoma sense dependre de ningú, actualment diria que és el més bonic i millor de Guimerà. Estaria bé que el...