Castle of Montsoriu — Attraction in Sant Feliu de Buixalleu

Castell amb un munt d’història. De ben segur que té arrels ibèriques (IV-III aC) i fins i tot hi ha indicis de restes neolítiques. A partir de les primeres dècades del segle XI, no hi ha dubte de l’existència d’una fortificació al turó de Montsoriu. Durant els segles XI i XII, el castell va esdevenir seu dels vescomtes de Girona, que ben aviat es van emparentar amb el Casal de Cabrera. Durant els segles XIII i XIV, el castell de Montsoriu va suportar diversos atacs i setges, i també servia de residència o recer. Al llarg del segle XIV, el castell va esdevenir el palau gòtic residencial dels vescomtes de Cabrera, aleshores una de les principals famílies del Principat. El mateix Pere III el Cerimoniós s’hi va enfrontar i va posar setge al castell amb 1200 homes. 120 el vetllaven des de dintre. I aquests darrers esdevingueren victoriosos. Ho foren gràcies al sistema de muralles concèntriques del castell, la dificultat d’accés al lloc i el magnífic sistema d’aprovisionament d’aigües. Tot amb tot, el castell era inexpugnable. A partir del segle XV, la fortalesa de Montsoriu perd la funció de residència senyorial i també la de defensa per culpa de la introducció de les noves tècniques pirobalístiques. En els posteriors cinc-cents anys, el castell canvia de mans diverses vegades fins a les de la família Ribot, qui la va cedir al Consell Comarcal de la Selva l’any 1998. Ja des d’abans i a partir d’aleshores, es va començar a recuperar d’entre la vegetació i la runa. L’any 2011 es va obrir al públic i fins avui.

Aquesta característica inexpugnable del castell es veu i s’entén molt bé amb la visita guiada que ofereixen i que és del tot imprescindible. En la mateixa s’explica els tres recintes principals i es visiten i es conten la història d’una vintena de llocs (recinte jussà, barbacana, torre, terrat fortificat, pas de ronda, capella preromànica, doble porta, pati del recinte sobirà, torre de l’homenatge, terrat de la torre de l’homenatge, terrat nord, sala nord, celler, cos de guàrdia, passadís fortificat, pati d’armes, capella gòtica, estances privades, cisterna i sala noble). Naturalment, no tots estan reconstruïts (especialment les estances del costat del pati d’armes), però els que ho estan, majoritàriament són originals. A més, s’ha tingut la cura de diferenciar el que és original del que és reconstruït. Tot amb tot, diuen que és el millor castell gòtic del país.

Aconsellaria anar-hi a primera hora del dia bàsicament per dos motius: 1) hi ha menys gent i 2) la llum i el cel és millor per fer espectaculars fotografies. Alerta, no obstant, amb els horaris. Com molt bé diu al seu lloc web, no s’arriba amb cotxe fins al castell. Es deixa el cotxe a un pàrquing i llavors hi ha 30-40 minuts de pujada a peu per camí rural (no cal dir que pujar amb tacons deu ser complicat...). Tot i així, a l’arribar a dalt és molt agraït. Alerta també amb les reserves, al lloc web no deixa fer reserves (setembre 2019) al mateix dia, sinó com a mínim des del...

This seemingly unknown historic landmark was quite a mixed bag for me. The hike up to the top (visitors are prohibited from driving their vehicles to the castle entrance) was enjoyable... honestly, only on the way down. When we got to the castle we found out that the whole place is still running in a sort of "Beta" mode, to the point that there were actual archeologists still at the site, busy restoring a part of the structure, not to mention the giant crane perched right in the middle of the courtyard. The biggest issue I had with the place is the price of the tickets; while the ticket includes both the castle and access to a museum in a nearby town it really doesn't seem worth the money! At this stage, I wouldn't recommend visiting the landmark as I believe that most will find it to be a waste of their time in its current state. Hopefully, they'll improve and eventually get out of "Beta" but considering the place has been operating like this since 2015 I find...

Excursión ideal para calmar a las bestias de casa. Posibilidad de alquilar visita guiada pero hay que reservar con 24h de antelación. Su primera fecha documentada es del año 1002 en la donación de tierras al monasterio de San Cugat del Vallés. En el año 1033 se produce el casamiento de Ermessenda de Montsoriu con Guerau de Cabrera, fundadores del monasterio de San Salvador de Breda, centro del vizcondado de Cabrera-Gerona, nombrándose en una donación del año 1053el castillo de Soriu y cambiando definitivamente el título de vizconde de Gerona por el de Cabrera a partir de Guerau III Ponç (1145-1180). Estando relacionado con la conquista de Mallorca el vizconde Guerau V de Cabrera a las órdenes del rey Jaime I. El cronista real Bernat Desclot, en el año 1285se refiere sobre el castillo en estos términos:

E en Vallès se tenia lo castell de Montsoriu, qui és un dels bells e dels nobles del món.[2]​



Escudo de los vizcondes de Cabrera en la fuente gótica de Blanes.

Fue residencia de los vizcondes de Cabrera, viviendo épocas de gran esplendor cuando dichos señores poseían grandes extensiones de tierras y castillos, que iban aumentando por su fidelidad con los reyes, Pedro IV de Aragón el Ceremonioso, en 1356, creó para ellos el nuevo condado de Osona. Acusado por la reina Leonor de Sicilia, Bernat II, fue decapitado en Zaragoza en 1364, su hijo Bernat III se levantó en armas contra Pedro IV, la lucha duró hasta la muerte del vizconde y fue su hijo Bernat IV de Cabrera, quien firmó un acuerdo con Pedro IV en 1372 y más tarde otro segundo en 1381, consiguiendo recuperar las posesiones de la familia.

A partir del siglo XV, entra en decadencia por el traslado de residencia de la familia al castillo de Blanes y sobre todo por los estragos de la guerra de los Remensasdurante los años 1462/1472.

Por consejo del rey Fernando el Católico, la vizcondesa Ana de Cabrera se casa en 1480con el primo del rey, Fadrique Enríquez y que por no haber tenido descendencia pasa el vizcondado al sobrino de su marido Luis Enríquez en 1515.

Entre los años 1566/1574, por las grandes deudas acumuladas por los Cabrera se ven obligados a la venta a Francesc de Montcada conde de Aitana, pasando a distintas familias hasta que en 1757 es de los duques de Medinaceli. Fue ocupado por las tropas francesas durante la Guerra de la Independencia Española en los años 1808/1814 y más tarde también lo ocupan los militares en la Primera Guerra Carlista(1833/1840).

A partir de 1998 es propiedad del Consejo Comarcal...