Sant Miquel in Excelsis és un auster temple de tres naus, dividides en quatre trams, que s'aixeca a la serra d'Aralar.
Està situat en un lloc estratègic, al cim de la muntanya Artxueta, al qual s'accedeix per carretera des de Lekunberri, i des del qual es gaudeix d'una panoràmica espectacular que abasta el corredor d'Arakil o Barranca, Sant Donat i les serres d'Urbasa i Andía.
Existeix també una pista que parteix d'Uharte-Arakil, al sud de la serra.
L'actual temple va ser construït en la primera meitat del segle XII com a ampliació d'un edifici romànic de principis del segle XI.
L'edifici és auster, sobri, amb escassa decoració. La capella es va construir entre 1170 i 1180, d'on daten alguns retocs ornamentals de les portes i l'absis de l'epístola.
Vist des d'orient, destaca immediatament el triple absis amb l'atri-refugi adossat al sud i la restaurada cúpula coronant el conjunt. Si, travessem el llarg passadís, arribem fins als peus de l'església, veurem una sòbria portada formada per quatre arcs d'aresta viva sobre imposta i peus drets.
Per aquí es passa a un nàrtex o pòrtic tancat, cobert amb volta de canó una mica apuntat, de la mateixa amplada que el temple, amb el qual comunica per tres portades, senzilles les laterals i més decorada la central.
A partir d'aquí comença pròpiament l'església: tres naus sense creuer, dividides en quatre trams i cadascuna acabada en absis: el central és més profund, semicircular a l'interior i poligonal a l'exterior; els laterals són semicirculars també a l'exterior.
Els pilars són de planta cruciforme, excepte un que la té circular. No hi ha capitells, sinó que d'una simple imposta arrenquen les voltes de mig canó i, en els absis, de quart d'esfera.
No té tota ornamentació escultòrica que pugui distreure la contemplació de la pedra llisa en la seva funció arquitectònica.
Davant de la capella major s'ha construït una cúpula, passant a la planta octogonal per mitjà de trompes. De seus quatre òculs arriba la llum, com també de sengles espitlleres dels absis laterals i tres finestres senzilles del central.
Al centre del segon tram occidental s'alça una curiosa capella, recolzada en els quatre pilars però exempta i tancada com si estigués a l'aire lliure.
Es cobreix l'interior amb volta de semi canó apuntat i té dues portes romàniques al nord i al ponent.
Presideix la capella major el famós retaule esmaltat, joia de l'orfebreria romànica espanyola, realitzat probablement per a aquest santuari en temps de Garcia Ramírez (1134-1150).
Al santuari es guarda la venerada efígie de l'Ángel que sosté en alt la relíquia del Lignum Crucis i que segons la tradició va ser deixada per l'Ángel tal com es comenta a la llegenda.
El Santuari és conegut a mig món pel Retaule d'Aralar, una obra d'art de 2 metres de longitud per 1,14 d'altura que presideix el presbiteri del temple.
Aquesta obra mestra de l'art romànic és un frontal d'esmalts i cristall de roca de principis del segle XII.
El Retaule va ser robat pel famós lladre d'obres d'art Eric "El Belga" en 1979. Entre els anys 1981 i 1985 es van recuperar 16 dels 18 medallons robats i 191 pedres precioses de les 286 sostretes, i després de la seva restauració, va tornar al santuari el 1991.
També a l'interior del Santuari es pot contemplar la imatge de Sant Miquel, un reliquiari del segle XVIII, de plata sobredaurada, representant l'arcàngel, amb les ales desplegades i els braços en alt sostenint la creu sobre el seu cap, on es guarda una antiga talla de fusta, la relíquia que, segons la tradició, va ser deixada pel mateix àngel en aquest lloc.
La imatge recorre desenes de localitats navarreses totes les primaveres i és rebuda pels veïns i...
Read more
Learn more insights from Wanderboat AI.
