Ermita de Sant Sebastià — Attraction in Vic

Fantàstic i històric Lloc per cualsevol català de bé El Dr. Llorenç Tomàs i Costa, convocant del Pacte dels Vigatans, ja cita en el seu Epítome, el doctor Joan Anton de Martí i els seus dos fills, Joan Anton (creiem que confós per Josep Anton Martí) i Joan Baptista, a més de Josep de Moragull i el seu fill Josep, com uns dels principals cavallers vigatans, caps de les negociacions de guerra. A Josep de Moragull, a part d’aquest fill anomenat Josep com ell, se li coneix un altre fill, Joan Francesc de Moragull, Cavaller del Principat de Catalunya.

El Dr. Joan Anton (o Antoni Joan segons altres fonts) de Martí i Planell, va néixer a Balsareny (Bages), el 1641. Es va traslladar a Vic com a jurista i doctor en drets. Nous indicis apunten que seria ell, i no pas el seu fill, Josep Anton Martí qui va signar el Pacte dels Vigatans del 17 de maig de 1705. Castellví, probablement copiant Feliu de la Penya, designa diverses vegades el seu nom com a Dr. Josep Anton en comptes de Joan Anton. Per això, el més lògic sembla que fos ell qui va signar el Pacte dels Vigatans, ja que no parlarien del seu fill com a doctor, i és més probable que confonguessin el nom que el títol. El 25 de novembre de 1705 fou nomenat Jutge del Reial Senat (Audiència), del Principat de Catalunya, amb nou doctors més. El 2 de març de 1706 rebé la gràcia de ser nomenat Ciutadà Honrat de Barcelona per Carles III. Lluità al setge borbònic de Barcelona de 1706, vers el 8 d’abril del mateix any fou un dels destinats a donar providència i cuidar de les fortificacions, bateries, travesseres i altres temes relacionats amb la defensa. El 2 de juny de 1710 fou nomenat Cavaller, i l’1 de juliol del mateix any, nomenat noble del Principat de Catalunya.

REPORT THIS AD

El seu fill més conegut fou Josep Anton de Martí, destacat militar. Nascut a Vic, fou cabdill vigatà i nomenat Capità de les Reials Guàrdies Catalanes. Capità de Granaders de les Reials Guàrdies Catalanes, Coronel Governador i finalment General de Batalla i Comandant en cap d’infanteria, però acabà els seus dies a l’exèrcit borbònic com un botifler.

El 3 de juny de 1705, el virrei Velasco va fer el pregó públic contra els Vigatans. Es formà procés contra els cabdills Vigatans, que foren citats a presentar-se a Barcelona i dotades les seves persones. El 20 de juliol de 1705 el tenim documentat, juntament amb el seu amic Josep de Moragull i el seu germà Joan Baptista de Martí, amb els cabdills Vigatans al Congost durant l’aixecament militar austriacista, i a punt per avançar sobre Barcelona. Com a recompensa, Moragull fou nomenat capità de les Reials Guàrdies Catalanes, la guàrdia de corps del pretendent austriacista al tro, amb el grau de coronel el novembre de 1705.

Josep de Moragull, fou un noble i militar nascut a Vic al segle XVII, ell era del bàndol del manlleuenc Carles de Regàs, un dels signants del Pacte de Sant Sebastià. Va participar també a les Corts del 1705-1706. Fou elevat a la dignitat de Cavaller de Catalunya el 1706, i lluità al setge borbònic de Barcelona del 1706 amb el grau de capità, durant el qual va resultar ferit defensant la fortalesa de Montjuïc el 21 d’abril, conjuntament amb altres Vigatans com Antoni Puig, del regiment de Guàrdies Catalanes, o Domènec Perera, que hi va morir.

El 7 de setembre del 1705, Josep Anton de Martí, passa amb part de les milícies vigatanes a Girona per ocupar-la i obtenir-ne la rendició. El 18 de setembre del mateix any, se l’esmenta lluitant al setge austriacista de Barcelona, cabdellant l’avantguarda d’un cos de 350 homes, passant a ocupar la muntanya de Montjuïc entre la ciutat i el castell. Després de més d’una hora de lluita desallotjaren a les tropes borbòniques, que es retiraren als fossats de la ciutat. Els Vigatans ocuparen l’ermita de Sant Bertran i feren fum indicant que havien reeixit en el seu objectiu. El mateix 1705 ja apareix doncs, com a Capità amb el grau de Coronel de les Reials...

This small church is on the top of a hill and affords its visitors a beautiful view of the Osona valley below. There is a nice explination board to accompany the metal figure cutouts which represent the different men who sign a pact to defend the independence of Catalonia and such. The 17th century church was closed and there was no sign to explain if it ever opens. You can wslk through part of the ruins and imagine what it once looked like. The water fountain does work so if you walk up, you can quench your thirst. The dirt road heading up to the church was ok, but had a few big ruts. Good place for those who enjoy tidbits of history and a beautiful view, but a bit of a bore for very active kids who prefer to...

Visita obligada, increíbles vistes de la plana de Vic. Recomiendo ir andando o en bici, aunque la segunda opción no es apta para todos si lo que queréis es subir por el derecho, rodeando por detrás es algo más largo, pero se hace más llevadero. Por el diestro mejor subir en coche o moto, o andando si queréis ir rápido, aun que el suelo es todo grava y no es muy agradable. En cuanto a la ermita realmente no hay mucho que ver, es una pequeña ermita medio derrumbada, mucha gente suele escalarla para ver las vistas desde el tejado. En este incluso se pueden...