El lloc d'Amalvigia està documentat al segle x com a antropònim femení de la propietària d'un rec al 995. Amalvigia signa en 920 al costat del seu marit Udulard, germà d'Ermenand, el Vescomte de Barcelona de l'epoca, en una donació al Monestir de Sant Cugat.
Posteriorment, al segle xi és citat el "mansum de Malvige". Aquest topònim és una derivació del nom d'Amalvigia, que és citat en diferents ocasions fins al segle XIII en que es trobem referències a l'ermita de Benvige.
Sota l'estructura actual es conserven els murs de l'edifici romànic. No es tracta de la fonamentació medieval, sinó del parament de l'antiga construcció. Segons sembla, fou una església de planta basilical, dividida interiorment en tres naus, una major i dos laterals, encapçalades per sengles absis de planta semicircular.
Entre 1979 i 1981 el Museu Arqueològic de Catalunya, va descobrir una necròpoli d'inhumació dividida en dos moments cronològics. Existeixen tres tombes que tenien un aixovar consistent en olles de ceràmica oxidada que es poden datar a la segona meitat del segle XI, presumiblement ja amortitzades en el moment que es col·locaren a les tombes, podrien proporcionar una data que se situa cap a començament del segle XII.
Aquesta cronologia pot coincidir amb la fàbrica de l'església, d'aparell relativament acurat. A més, l'absidiola localitzada, era llisa, almenys a la part inferior. Aquesta característica, constatada al llarg del segle XI en absis menors, es converteix en norma general el segle XII; d'aquí que la cronologia indicada per a les ceràmiques, que correspon a una època en què l'església ja funcionava, no estigui gaire allunyada de la construcció d'aquesta.
L'ermita de Santa Maria de Bellvitge, està documentada des de 1279 en una donació que fa Elisenda Miquel.
Des de 1375 hi ha notícia que en un edifici annex a l'ermita hi vivia un ermità que tenia l'obligació de la custòdia i la cura del temple. A canvi, ell i la seva família podien explotar les terres que l'envoltaven. El primer ermità Pau Genover, un "donat" preocupat per donar acollida als que per aquí passaven, demana, amb el fuster Joan Ramón, permís al bisbat per a construir un nou Hospital, un petit alberg de peregrins que donarà nom a la ciutat de l'Hospitalet...
Read moreBeautiful Hermitage that dates back to 11th Century with alterations up to 14th Century. Solid stone with simple but beautiful interior and altar place. Pretty romanesque bell tower too. Great setting in...
Read moreErmita de estilo románico, situada en el barrio de L'Hospitalet de Bellvitge. Su nombre, según algunas fuentes, tendria origen en el hecho de estar situada en uno de los caminos más importantes como salida, hacia el Sur, de la ciudad de Barcelona, situandose en ese lugar, posadas y caballerizas donde avituallarse y reposar antes de emprender el viaje. Al despedirse de allí, se les deseaba "Bell viatge!" ( buen o bello viaje) a los que partian. Parece claro, que con el tiempo, la expresión "Bell viatge" derivara a "Bellvitge", el actual...
Read more