Sol de NIT — Restaurant in la Selva de Mar

Pitjor impossible Reserva feta al migdia per tres persones Ens donan una taula de 80 x 80 per tres, just on entra el cambrer per anar a buscar les pizzes. Molestant cada vegada que passava, evidentment, ja que no tenia espai. La taula del darrera amb un grup de noies també molestes perquè no hi cabien amb nosaltres allà Crec que els que treballem a l'hostaleria em de mirar aquestes coses, si no ho cap més gent no hi cap. S'ha de donar un bon servei. Al comentar que marxem la encarregada ens diu amb un somriure que ho sent, el mateix somriure que faries quan és evident que no t'importa res, quasi prefereixo que hagués sigut maleludacada ,que és el que és fent aquest somriure. Ens cobren la consumició i adéu, que tinc feina. Habibi, amb el has lluitat per fer bona feina a La Sela, en fi, ha s'ho trobaran. Per cert, les pizzes són cares per la qualitat que donen. Un somriure fals i...

Una experiència pèssima, reservem al el matí una taula.per tres persones una d'elles amb crosses i cuan arribem ens donen una taula que sent molt optimistes haurien pogut sopar dos, això sí mirant cap a la paret i aguantant les empentes del cambrer cada cop que sortia de l'obrador de pizzes. Hem hagut de marxar sense sopar.... per què era impracticable sopar en aquestes condicions. Un abús i uns maleducats. Sort tenen de tenir el local a Selva de Mar que és un poble preciós i sempre els hi cauran turistes. Ara és vergonyós donar un servei tant pèssim. Accepteu les reserves de la gent que us càpiga al restaurant. Més val guanyar cuatre duros menys però que la gent cuan marxi tingui ganes de tornar. Us creieu massa...

Lo que más nos gustó fueron los tomates de la ensalada. Las pizzas con una masa demasiado fina para mi gusto, se rompe y queda seca del borde, le faltaba esponjosidad. En cuanto al personal, fuimos un grupo de seis adultos y cinco niños y nos pusieron en mesas separadas, la de los niños, algunos bastante pequeños (4 años), la dejaron a la entrada del restaurante y junto a la carretera. Poca sensibilidad por su parte para mover las mesas y ponernos juntos para poder cenar todos tranquilos y no tener a uno de nosotros yendo a cada rato a supervisar cómo estaba todo. Mi marido trabaja en hostelería y no entendíamos por qué no podían ponernos a todos juntos teniendo en cuenta que había mesas vacías....