El santuari marià està situat al cim d'una roca que s'alça a l'oest de la vila, que l'erosió ha configurat d'una manera característica. Està orientada a ponent, amb unes mides de 20x7 metres, sense comptar les capelles laterals, i té la façana arrebossada. Al davant hi ha una petita plaça porticada. És una petita capella d'una sola nau quadrangular, feta amb carreus, en part excavada a la roca de pedra sorrenca vermella. Té un petit campanar cec als peus. La capella té un cor alt als peus i un cambril a la capçalera amb la imatge de la Verge. En una restauració recent, s'ha posat al descobert una part de la façana, amb una porta cegada, amb arc rodó adovellat, de l'any 1655, al costat esquerre de la porta d'entrada a la capella (centrada respecte a la façana), que porta la data de 1785. Seguint un passadís que passa pel "Fossar de les Monges" (on no s'han trobat restes humanes), es puja per uns graons tallats a la mateixa roca, a una petita capella rectangular, sense decoració, dedicada a Sant Ramon, situada al cim d'una roca molt erosionada en la base.
S'han trobat restes de ceràmica ibèrica al fer-se una placeta i una font sota l'ermita. L'existència de l'ermita està documentada en un testament atorgat el 12 de maig de 1299. Hi ha una llosa al pòrtic de la placeta amb la inscripció "B(eata). M(aria). Giberga. Me. Fecit. Ann(orum) 1591". Als peus de l'església, hi ha una llosa funerària amb la data de 1737. El juny de 1811, amb l'atac de Suchet al poble, l'ermita va ser saquejada i incendiada. L'edifici va quedar quasi enderrocat, i la imatge se salvà perquè prèviament havia estat amagada en un avenc. Després de la guerra del francès, l'any 1814, es va reconstruir. Durant la primera guerra carlina es va tancar l'ermita, i la imatge no hi va retornar fins al 1841. La imatge de la Verge amb el nen, de fusta ennegrida, sembla del segle XVIII. Aquesta imatge, juntament amb altres elements de l'ermita i l'arxiu va ser cremada el 1936. Sembla que del 1439 al 1835 en tingueren cura els frares d'Escornalbou i una tradició no provada hi esmenta un convent de benedictines. Segons la tradició la imatge original havia estat trobada per un pastor sota una palmera. Segons Joan Amades, el costum d'encendre grans fogueres a la Roca la nit de sant Joan, costum que es conservà fins a finals del segle XIX, era una reminiscència de cultes pagans. Damunt l'ermita de la Roca hi ha la capella de Sant Ramon, emblanquinada per servir de guiatge als mariners; la imatge del sant havia estat trobada a la mar i la primera capella fou construïda vers el 1818. L'ermita, molt batuda pel vent, va ser abandonada durant la primera guerra carlina. Fou restaurada el 1902 per un grup de dones de Mont-roig i els reusencs Miquel Herrera i Prudenci Anguera. Des de la capella es domina una extensa i bella panoràmica que abasta una...
Read moreBeautiful surroundings, the Chapel itself was not that impressive, but recommend to visit anyway because of the view. Popular place for those who travel by bicycle. The road up was very cozy with lots of treas and rocks. Looks like there are a restaurant and a store where ice cream can be purchased (not opened when we...
Read moreA place with great views. The car parking is some 100 mtr from the church. The path to hike to top-hill above the churh is easy. There is an option to make a longer hiking trip to the hills north-west from the church but here the patch is much tougher and there is no shadow so be careful...
Read more