Restaurant LES COLS | Olot — Restaurant in Olot

The food was good, but the overall experience left us disappointed for several reasons.

Despite explicitly stating in our reservation that my partner is gluten intolerant, it wasn’t until the fourth course that we were informed some dishes would be served differently. We even suspected that some earlier dishes may have contained gluten. This became particularly evident when they began serving bread. When we brought it up, the response was dismissive: “It’s fine, she’s only had a little bread”. While we could have reiterated her dietary restriction, we’ve never had to do so at similar restaurants, where adjustments are typically communicated from the start.

The service was lackluster and impersonal. Most staff seemed uninterested and barely explained the dishes, though one young waiter stood out for his attentiveness, friendliness, and careful explanations. However, there were several issues that detracted from the experience, such as an aperitif plate being cleared before we had finished, damp napkins at the table that had to be replaced, and long waits between courses. The wine pairing was also underwhelming, with limited variety and a lack of professionalism in its presentation.

Adding to this, in a time when COVID precautions are still relevant, we were surprised and concerned to see several diners entering and exiting the kitchen without wearing masks.

Overall, while the food itself was good, these shortcomings significantly diminished our enjoyment. For a similar price and a much better experience, we would recommend...

Explico la meva experiència dinant al restaurant Les Cols el dissabte dia 1 de març de 2025. Érem una taula de 12 i tots vam fer el menú gastronòmic (175€, begudes a part). Una altra persona de la taula i jo no mengem carn i així ho havíem avisat a l'equip de Les Cols setmanes abans, quan vam confirmar la reserva. Ens van dir que no hi havia cap problema, que ens adaptaven el menú (adaptació vegetariana). La rebuda al restaurant, l'atenció del personal, l'espai, el menjador, tot molt bé, a l'altura del que s'espera d'un restaurant d'aquest nivell. La nostra desagradable sorpresa va arribar quan ens van començar a portar alguns dels plats. Les "adaptacions" vegetarianes dels plats càrnics consistien, simplement, en retirar la carn del plat, sense afegir-hi cap alternativa vegetal. Perdoneu, però això no és "adaptar", és "suprimir", és "eliminar", són verbs diferents. Adaptar és que en lloc d'uns peus de porc em posis uns ceps (per posar un exemple), però no que em treguis els peus de porc i em deixis el plat a mitges (pel qual pagaré exactament el mateix que els comensals que sí que mengen carn). Com dic, això va passar en diferents plats, fins al punt que un d'ells (els milfulls de truita de riu amb pernil d'aglà) directament no ens el van portar, ens vam quedar sense plat (molt fort, la veritat és que vam al·lucinar). A sobre, en comentar-ho al personal de sala, aquests no ho van acceptar fàcilment, sinó que ens ho van fer argumentar molt i com reclamar-ho (òbviament, quan vas a un restaurant en què pagues 175€ l'últim que tens ganes és d'haver de reclamar quelcom que és obvi, però tampoc et vols deixar prendre el pèl, és clar, el que et col·loca en una situació bastant incòmode). Després de reclamar-ho, concretament aquest plat (els milfulls) sí que ens el van substituir, però la lògica de no posar cap substitutiu vegetal va tornar a succeir (foto adjunta a tall d'exemple). Aquesta falsa adaptació es va donar en: els fesols de Santa Pau (en què simplement van treure els peus de porc, però no van ser substituïts per res), els mencionats milfulls (ho vam haver de reclamar i ens van portar un substitutiu, també val a dir-ho, de mala gana) i els pèsols a la brasa (la botifarra, la cansalada i el cargol van desaparèixer, de nou, sense donar pas a cap altre ingredient). Finalment, sí que hi va haver dues adaptacions: l'espatlla de xai va tenir una adaptació prou notable en forma de porro i albergínia brasejades i l'ànec amb peres es va adaptar en un filet Wellington de remolatxa, en aquest cas, una adaptació prou plana i insípida.

El que jo diria a l'equip de Les Cols és: si no es veuen capaços de fer una adaptació que estigui a l'altura del menú normal, que ho diguin obertament quan ho demanes ("Mira, això no ho fem perquè el menú/plat està pensat d'aquesta manera i no ens veiem amb cor de fer una adaptació"). D'acord, perfecte, i aleshores jo ja decidiré si hi vaig o no. El que no pot ser és que et diguin que sí que t'ho adapten i després es dediquin únicament a treure la carn del plat (que sol ser el producte més car, és clar) i, a sobre, et cobrin exactament el mateix.

Evidentment, durant el menú també hi va haver plats excel·lents: molts dels entrants de l'hort, la royale de ceba, l'ou fresc del dia i d'altres, però òbviament la valoració va en funció del que pagues i de les expectatives que un restaurant així et genera. I en el cas del menú "adaptat" sense carn va ser totalment decebedor, més encara venint d'un restaurant que, segons diu, vol avançar cap a un món més sostenible i respectuós amb el medi ambient. Què hi ha més sostenible i respectuós amb el medi que cuidar a les persones vegetarianes que venen al teu restaurant? Espero que aquest comentari serveixi perquè l'equip de Les Cols posi atenció en aquest aspecte, ja que realment hi té molt...

Costa expressar o contradir l’establert però al capdavall, generalment es valoren les expressions o el que s’ha sentit. Més encara en restaurants amb gran reconeixement. És el cas d’aquest, reconegut amb dues estrelles Michelin. No obstant, en el nostre cas vull creure que vàrem ensopegar el mal dia de la cuina i de la sala. No hi trobo cap altra explicació. Hi ha coses que potser ens falta coneixement per entendre-ho, d’altres que poden ser subjectives i d’altres que foren el que van ser. En resum, teníem moltes expectatives i aquell dia es van frustrar. Restaurant on crec que es dona prioritat a l’arquitectura i a l’interiorisme. Cuina aparentment simple i senzilla, que no significa amb poca vàlua. És a dir, tenen bon producte i penso que son dels de “menys és més”, però aquell dia alguna cosa no anava bé. És molt d’agrair que tractin amb productes, ja no només del seu propi hort, sinó també de l’entorn més proper. I la Garrotxa té molts bons productes que Les Cols utilitza. Vàrem entrar i ens van rebre. Ens van ensenyar la masia (força bonica), com també el menjador on fan generalment banquets. En tornar, vàrem començar el menú gastronòmic. Des que ens van mostrar la carta de vins ja ens vàrem sentir no benvinguts. Es respirava un ambient... tens... com si hi hagués mal rotllo intern. Dels comensals que érem, un amb al·lèrgia a la lactosa i un altra al pebrot. Un dels primers aperitius era un espàrrec blanc amb alguna crema a sobre (elaborat amb algun làctic). Al comensal que sense lactosa, se li va servir l’espàrrec sol, sense la salsa. Entenc que, tenint dos menús, havent fet la reserva amb dies, i un restaurant d’alta gastronomia, hauria d’haver buscat una alternativa i no presentar un plat sense la salsa. Després dels aperitius vàrem entrar a la sala. En el nostre cas, afortunadament vàrem poder seure en una taula i no en la llarga. No obstant, se sentia més el rentaplats de la cuina que no pas el fil musical. Aquest, personalment, és un altre defecte de disseny i interiorisme pels que hi van a menjar. El restaurant ha guanyat algun concurs d’arquitectura i realment és bonic, però potser no és gaire funcional per anar-hi a menjar. Seguint amb això, les cadires no son gaire còmodes. Son cadires de rodes (que costa trobar la posició quan has de fer un àpat llarg) i partides pel mig. S’agraeix que et portin uns coixins només començar (entenc que més d’un ho ha fet notar). D’altra banda, tot aquest disseny no té la seva translació en la coberteria i vaixella. Quant a la cuina, en una o dues ocasions ens van girar els plats (el que no volia lactosa, un amb lactosa, i el que no volia pebrot, amb pebrot). Molts dels plats servits també ens els van servir pràcticament per davant la cara, en comptes de fer-ho discretament per la dreta... Un altre plat era formatges. Pel cas del comensal que no podia amb la lactosa, no se li va presentar alternativa, només un trosset de l’únic formatge sense lactosa que tenien; fet que va fer que el plat es quedés amb 1/3 del que havia de ser. Novament, entenc que tenint dos menús, havent avisat i tenint dues estrelles, es podria haver ofert una alternativa. Al cap d’alguns plats vàrem rebre el vi (no ens el van servir just al primer plat al menjador, sinó havent-ne menjat algun). Quant a la cuina en si... aquell dia el fajol era dolç. Potser ho havia de ser... no ho sé... com que et posen un recipient petit amb oli i sal per poder anar degustant el pa, vàrem aprofitar la sal per salar-ho. Al final (se’ns va fer llarg), t’inviten a sortir a prendre el darrers moments al jardí. Vàrem demanar un parell de vegades una manta (que ens havien ofert gentilment prèviament). Al final, vàrem fer...