Història i descripció Situat a l'emplaçament de la fàbrica de ciment Sansón, fou projectat el 1972 pel Taller d'Arquitectura, un grup de treball interdisciplinari format per enginyers, psicòlegs, filòsofs i arquitectes, entre els quals hi havia Anna i Ricard Bofill i Leví, Salvador Clotas, Ramón Collado, José Agustín Goytisolo, Joan Malagarriga, Manuel Núñez Yanowsky, Dolors Rocamora i Serena Vergano.[2]
L'obra es va acabar el 1975,[1] amb un pressupost notablement menor que els habitatges socials de l'època i un finançament atípic. Representà un impacte enorme sobre l'entorn per les seves dimensions i la desmesurada potència de la seva volumetria d'immens vidre mineral. La seva alçada depassa els 40 m i té 15 plantes. Es compon de cèl·lules o mòduls agrupables sensiblement quadrangulars de 30 m², podent-se crear des d'un estudi d'un sol mòdul fins a l'habitatge més gran, de quatre mòduls, en diferents nivells. Té 70 estudis d'una cèl·lula, 23 estudis més 27 apartaments de dues cèl·lules, 174 apartaments de tres cèl·lules i 74 de quatre, aquests dos darrers grups formant dúplex.[1] En total, hi ha aproximadament 446 pisos i hi resideixen uns 1.000 veïns, amb una superfície edificada de 31.140 m².[cal citació] Representa la primera fase d'un projecte més ambiciós, anomenat Ciutat de l'Espai i que tindria 71.000m² i capacitat per a uns 3.000 habitants.[1]
Està format per divuit torres que es desplacen des de la vertical de la seva base formant una corba i prenent contacte amb les torres contigües. El resultat és un laberint vertical amb set patis interiors comunicats en horitzontal i en vertical. La façana davantera té una forma semblant a una gran lletra «M». En canvi, a la façana posterior s'hi veu una doble «O». Les finestres exteriors tenen una peculiar forma semicircular i la seva distribució és irregular tot i que manté certa simetria; sembla que s'hi pretenia trencar amb les línies rectes, la combinació dels quals amb les circulars hi és constant. Tot i que l'exterior és d'un color vermell argilós, a l'interior es combina aquest color amb un blau intens. Són de color blau les zones comunes de la planta baixa, els passadissos, les passarel·les, i les parets dels quatre patis interiors més grans (aquests, a més, tenen una font a la planta baixa).[cal citació]
A partir del 1977, es van fer evidents greus defectes en la construcció quan les rajoles de tota la façana van començar a caure.[2] La promotora havia fet fallida, i l'Ajuntament es va negar a declarar l'edifici en ruïna, quedant-se amb els terrenys de la promotora que quedaven lliures per a finançar l'alt cost de la reparació, uns 1.000 milions de pessetes (6 milions d'euros).[cal citació] Les obres de rehabilitació començaren el 1993[2] i es van...
Read moreWalden 7 is even more stunning IRL than I expected. Definitely worth the tram ride out (pretty conveniently right next to the station) if you’re a fan and traveling to Barcelona. Please note that this is a private residential property so you can’t expect to be allowed inside unsupervised. The residents of Walden 7 have taken the initiative to arrange for a resident representative to give you a tour inside if you email them a request. I went this route and had an amazing experience - Rosa, our guide, was extremely knowledgeable and generous with her time. A donation that goes towards supporting maintenance efforts of the property is encouraged. Highly recommend you check out details on...
Read moreWalden 7 es un icónico edificio de viviendas situado en Sant Just Desvern, Barcelona, diseñado por el arquitecto español Ricardo Bofill y su equipo en 1975. Es una de las obras más representativas de la arquitectura experimental y utópica de la segunda mitad del siglo XX.
Concepto y Diseño
El edificio nace como un intento de materializar una comunidad autosuficiente, inspirada en la novela “Walden Two” (1948) de B.F. Skinner, que describe una sociedad basada en principios conductistas. También hace referencia a “Walden” (1854) de Henry David Thoreau, un ensayo sobre la vida en armonía con la naturaleza.
Walden 7 se compone de 18 torres organizadas en una estructura modular, conectadas por pasillos y patios interiores. El diseño busca romper con la monotonía de los bloques de viviendas tradicionales, promoviendo la interacción social y la sensación de comunidad.
Características Arquitectónicas • Altura: 14 plantas • Distribución: 446 apartamentos de distintos tamaños y formas, con posibilidad de reorganización. • Patios interiores: 5 grandes patios que permiten la entrada de luz y ventilación. • Pasarelas y terrazas: Favorecen la circulación y el contacto entre vecinos. • Fachada: De un característico color rojo y ocre, con formas geométricas irregulares.
Historia y Evolución
Walden 7 fue construido sobre una antigua fábrica de cemento, que luego se convirtió en el Taller de Arquitectura de Ricardo Bofill. A lo largo de los años, el edificio ha pasado por varias reformas debido a problemas estructurales, pero sigue siendo un referente en arquitectura experimental y vivienda social alternativa.
Hoy en día, sigue habitado y es una atracción para arquitectos y estudiantes de todo el mundo interesados en la arquitectura utópica y el diseño...
Read more