Vermell — Restaurant in Manresa

Quan anem a dinar, habitualment mirem ressenyes, fotos i el menú, i aquest restaurant ens va semblar que té una varietat d'arrossos que en feia pensar que en sabien molt de cuinarlos. Avui dissabte 3/12/22, vam reservar i vam decidir anar a provar-ho. Vam seure a la taula a les 14:30h. Em sap greu ser tant meticulós, però l'estona que hem estat veient anar i venir personal i que no ens atenguessin m'ha maolestat bastant. A les 14:45 ens prenen nota. A les 15:00 ens porten olives rellenes per picar, bones. També ens porten l'ampolla de cava i la cambrera ens posa la funda del cava del revés i es tumba l'ampolla amb el conseqüent mulleder. Demanem una altra ampolla i d'aquell ja no en queda més. Demanem un altre, i bé, correcte. Són les 15:30 i encara no tenim res a la taula, ja fa una hora que estem asseguts. A les 15:35h ens porten les Braves: patata natural, i salsa brava potser la millor que he provat, molt i molt bones, ho reconec a la cambrera. Com a punt negatiu, molt poca quantitat per a dos. Crec que és una tapa per a un i justa. Puntuació 4** A les 15:34, croquetes de rostit, no trobo massa el sabor a rostit, poc cremoses i un pèl torrades. Valoro molt que són casolanes i no porten els additius que normalment porten les comercials i que fa que siguin més pujades de sabor. 3* A les 15:31, pa de coca, torrat nomes per un cantó i en llesques. 2** A les 15:37 arròs de peix i marisc, resulta que no és el nostre i ens el treuen quan ja l'havíem tastat. A les 15:49, el segon arròs, el nostre, puntuo l'esforç i dedicació que comporta fer l'arròs, però aquest mateix el podria fer a casa. M'ha semblat el brou de comercial, en conjunt amb gust de ferro de la paella i tampoc massa gustos, diria que l'han anat remenant, per què no hi havia enganxat per enlloc i tampoc el gra estava al punt . 2** Pequem que sóm uns grans amants de la paella i n'hem tastat moltíssimes i sabem bastant de què parlem. 16:08 pastís de formatge, normal, amb la salsa de pot. 3* pel pastís. Com a observacions per millorar algunes coses, diria per exemple que el servei dels homes no tanca el baldó i que en el rentamans no hi havia sabó. I això no s'acaba en un dinar o sopar. En la zona que estàvem no hi havia pràcticament iluminació, un llum vermell indirecte i la llum que arribava de la "sala" del costat, en conjunt massa fosc. 16:36 porten el compte i està malament, no ens cobràven el pastís de formatge. 16:45 la factura, molt i molt car per l'experiència en conjunt. 70,50€, hagués pagat el preu de menú, 16 ó 17€ per cap. Destaca la bona voluntat de la cambrera que ens ha atès, molt correcte. En general molta falta d'experiència, coordinació i...

Passing through Manresa, looking to sample local specialties (and seeking shelter from a violent storm!), we stepped through the doors of this charming restaurant. We were kindly welcomed by the owner of this place and his apprentice. The food and wine we were given filled our bellies and warmed our hearts. The menu consists of typical catalan dishes, from shared entries to the desserts. The owner was patient enough to explain the composition of each, in spite of our poor knowledge of catalan languange and customs. The dishes are of good quality and quantity for an honest price. Thank you for giving us the opportunity to discover the arròs and...

Una experiència NEFASTA. LAMENTABLE. Feia temps que no menjàvem tant malament. Per començar uns entrants a compartir escassos, sense imaginació, mal cuinats i insípids: un “carpaccio” de carbassó que no és res mès que unes rodantxes primes de carbassó cru on li tiren formatge ratllat al damunt i li ensenyen una salsa pesto, no té ni una gota d’oli i costa d’empassar (sembla una presa de pèl); després (30 minuts més tard, i aquesta serà la norma de tot el dinar/experiència desagradable que allarga l’agonia) et duen una minitapa de patates fregides tallades a daus amb maionesa i ketxup picant i et diuen que són patates braves i el platillo és per compartir (sort perquè són les “patates braves” mès dolentes que he menjat mai). Tercer entrant: dues minicroquetes, una per persona, suposadament casolanes insofriblement insípides com la resta de plats que han dut abans. El quart aperitiu són uns musclos al vapor en una minicassoleta que són per un però que cal compartir també (el millor dels quatre tristos i mancats d’imaginació plats dels entrants). Ens diem ara ve l’arròs de l’Edgar que esmenarà el desastre dels entrants i mira per on es tracta del PITJOR ARRÒS QUE HEM MENJAT MAI. Qui digui que aquí fan bo l’arròs és que no ha menjat mai un arròs de veritat, i no cal anar a València. L’arròs INSÍPID, amb productes de baixa qualitat i congelats; el sofregit inexistent a l’igual que el gust que pica (posar-hi pebre no li dona sabor fa que l’arròs piqui). Una decepció. Per últim postres: gelat o trufes congelades o cafè. Tot per 26,5€ per barba. CAR I DOLENT. Qualitat-preu NO S’HO VAL. Pel mateix preu es menja molt millor a altres llocs. El servei atent però MOOOLT LENT (hi anem a dinar no a passar la tarda). El local sembla una vetlla, trist sense personalitat i l’aire condicionat s’ha aturat per 4 cops (36 graus a fora), més de 30 graus dins. No el recomano ni hi tornarem mai més. No poso zero estrelles perquè...