Ahir, després de molt de temps intentant trobar el moment, per fi vam anar Teresa Carles de Lleida, aprofitant que tornàvem de Zaragoza per feina. Quina alegria trobar-nos aquest petit paradís enmig de la ciutat. L'estètica i la carta és molt similar al Teresa Carles de Barcelona.

De primer, ens va sorprendre poder demanar el foie-gras vegà, ja que a Barcelona encara no ha arribat. Es nota que l'I+D està a Bell-lloc. I un altra vegada, un plat suprem. El sabor, suau i agradable, no és ben bé de foie, però la textura és espectacular, quan et poses un trosset a la boca es desfà com si fos un bombó.

De segon, uns ous amb patates i "xoriço" i "bacon", un plat senzill, però molt ben fet, amb rodatge, tot cuit al punt, gens oliós i servit a la temperatura ideal.

Per acabar, vam tirar la casa per la finestra i ens vam empassar una "torrija", o torradeta de Santa Teresa si volem el nom tradicional. I és que Santa és el que hauríem de fer a la Teresa, per donar-nos accés a aquests plats caiguts del cel. La base de pa, prou tova per menjar amb cullera però amb un punt cruixent, i la salsa blanca per sobre, no sé ben bé que portava, però estava deliciosa, i no massa dolça, com a mi m'agrada.

I gràcies a aquest sopar tan agradable, la tornada cap a Girona se'ns va fer més lleugera. Per cert, que a Girona ens falta un vegetarià de referència, no us heu plantejat explotar aquest potencial mercat? Mentre us ho penseu, sort en tenim de poder anar fent kombutxes, moskitos i pink-ladies a l'Hors Catégorie d'en Rubio, que està fent una feina increïble. Però és que jo soc un somiador, i veig que Girona amb un Hors i un Teresa Carles passaria de ser la ciutat més bonica a la ciutat ideal (que no se m'enfadin els Lleidatans si us plau).

En fi, que moltes gràcies per tot el tingladu que heu muntat, i gràcies per oferir-nos aquests plats tan bons, saludables i vegetarians.