Hem pujat a Prades amb bici i hem entrat a aquest local per dinar. El propietari quan ens ha vist vestits de ciclistes i amb un bebé ens ha dit davant d'altres clients que :"Allí hi servien "calitat", i que no tenien menú, que només tenien carta i que era molt cara", donant entendre que nosaltres no ho podriem pagar. Tot això quan nosaltres només hem demanat si hi havia taula per dinar. Mai ens havien trobat en una situació similiar i esperem que sigui l'última, ja que ens ha tractat de forma totalment discriminatòria i classista, simplement entrant per la porta. Evidentement no hi hem dinat, ni ho farem mai, i esperem que la gent que tingui intenció d'anar-hi, no ho faci.
Entre d'altres aspectes, també destacaria que el local és bastant lleig, només entrar per la porta et trobes la cuina a mà esquerra, la qual és cuina oberta i es pot apreciar el brut que ho tenen. Hi han moltes altres opcions a Prades de més "calitat". PD: Cal fer cas omís al cartell de fora del restaurant on diu literalment: Menú del dia: Bon humor (és com una broma...
Read moreCuando encuentras un restaurante donde te tratan bien, vuelves. Y cuando te tratan espectacularmente bien, repites tres veces en tres días. Desde el primer momento, el equipo fue increíblemente amable y atento, siempre pendientes de que estuviéramos cómodos, especialmente con nuestra bebé. No es algo que se vea en todos lados, y se agradece muchísimo.
Cada detalle contaba: si nos faltaba algo, lo notaban antes de que tuviéramos que pedirlo. Y lo que más nos sorprendió fue su nivel de atención. El primer día nos sirvieron una tapa que comí sin problema, pero el segundo día no la toqué. En lugar de ignorarlo, el tercer día cambiaron la tapa por otra, sin quejarse ni preguntar, simplemente atentos a nuestros gustos.
Ese tipo de servicio marca la diferencia. Comida buena hay en muchos sitios, pero cuando te hacen sentir como en casa, es imposible no volver. ¡Totalmente...
Read moreAtenció: El cartell de l'entrada on posa que el seu menú es a base de bon humor, afecte, abraçades i somriures és una broma de mal gust. Buscàvem després d'una excursió un servei de bar i ens van dir molt secament que estaven pels dinars i no ens volien atendre. Quan vaig fer un comentari al meu company (i a ningú més), tot sortint del local, en que el tracte no era el que posava el cartell, va sortir el que semblava l'amo i a crits se'm va encarar de molt males maneres dient que quin problema tenia jo. El meu company li va preguntar què passava i l'amo seguia cridant: No estic parlant amb tu!! Sorpresos per aquesta reacció, no vam voler discutir, no valia la pena. Però deixo aquí constància d'aquest incident, per si algú li ha passat alguna cosa similar. Compte amb...
Read more