Ermita del Remei — Attraction in Caldes de Montbui

Una joia del segle XVI molt ben cuidada, espectacular, lloc tel·lúric amb llegenda inclosa. Una descoberta meravellosa!!

Església d'una nau amb un transsepte poc marcat, cúpula al creuer i absis semicircular. A la façana principal es pot veure la porta d'entrada que està flanquejada per dues pilastres llises que aguanten l'entaulament que té un arquitrau dividit amb tríglifs i mètopes, amb decoració escultòrica, i per sobre un timpà triangular buit. La porta té la inscripció "AVE MARIA_ 1548 _GRACIA PLENA". Per sobre hi ha una petita rosassa de forma polilobulada i el coronament de la façana té una forma escalona per acabar en un arc rebaixat. A la dreta de la façana s'aixeca el campanar, de planta quadrangular amb una finestra apuntada a cada cara per ubicar les campanes. La cúpula exteriorment té un tambor cilíndric; la part superior és una línia recta que es trenca regularment per una forma triangular que correspon a les finestres que s'obren en el tambor; aquestes són d'arc apuntat i estan fetes amb maó, a l'igual que la cornisa que ressegueix el tambor, mentre que la resta és de pedra. del tambor sobresurt la cúpula que té forma apuntada.

Notícies històriques

Al lloc on s'aixeca l'ermita actual s'han trobat abundants vestigis d'època romana. Tot fa suposar una continuïtat en la seva consagració, primer de culte pagà i després cristià. La construcció de la capella es va fer gràcies a la donació d'un tros de terra per a l'edificació que feu Joan de Planas Cassanyes Ferrer el 3 de juliol de 1548.L'obra primera va ser dirigida pel primer ermità, fra Nicolau. Una donació feta per Anna Setmenat i Doms, l'any 1553, va fer possible edificar la casa de l'ermità. El 1736, la capella tenia tres altars. La imatge que s'hi venerava, de terra cuita, es perdé en el segle XIX. L'any 1893 s'iniciaren importants reformes en el santuari. Des d'aquella data i fins el 1935 s'hi van fer millores. Va ser incendiada a l'any 1936. El 1577 hom demana permís al bisbe per canviar el portal vell. El portal però, porta la data 1548.

Llegenda:

"Diuen que fa molts anys, quan els habitants de Caldes i d’altres poblacions veïnes com Palau Solità, Plegamans, Santa Eulàlia de Ronçana, volien anar a Sant Feliu de Codines, Castellterçol, Moià, l’Estany, havien de travessar el poble, sortir pel portal de Vic i continuar per un camí de terra, el camí ral, fins arribar a un pont construït damunt d’un precipici que els calderins havien batejat amb el nom de la Timba, al fons del qual corria un rierol que provenia del torrent d’Aiguafreda. Evidentment, si el recorregut era a l’inrevés, els que baixaven de muntanya per anar a Caldes o a algun poble de la rodalia, havien de fer el mateix recorregut, però a la inversa. Fos com fos, el pas per la Timba era obligat per tothom. El corrent de l’aigua variava segons el temps; després de fortes tempestes baixava rabent, i la fressa en el seu pas pels voltants de la Timba emetia uns udols que feien basarda. La gent que hi havia passat contava que havia sentit veus estranyes i havia vist coses esgarrifoses; tant és així que després se la veia afligida, d’esma i el cor se’ls estrenyia quan rememoraven el pas pel temut indret. Es lamentaven de la persistent aparició de tristes visions en nits fosques, quan la negror ho embolcallava tot, i tothom era testimoni de veure com aquella gent que havia hagut de passar per un lloc tan desolat i feréstec no aixecava mai més el cap. Per aquet motiu s'edificà l'ermita, per foragitar els mals esperits...

Es una ermita sin demasiado valor artístico aunque para algunos lugareños tiene cierto valor religioso. Todo muy demodé y sin nadie que te explique nada ya que no existe la posibilidad ni siquiera de una autoguía. Me consta que la rectoría ha sido cedida por las autoridades religiosas de acuerdo con el ayuntamiento para uso social y que viven ahí familias/ familia de origen suramericano pagando imagino , un...

La pequeña capilla de la virgen que llevo su nombre es un lugar que visitábamos mi esposo y yo cuando hibamos a comer al restaurante del mismo...