Restaurant La Panxa del Bisbe — Restaurant in Barcelona

I came to this place because of Yelp and it did not disappoint! We didnt have reservations, we came in the afternoon, I imagine at night it's even busier and they were pretty busy, full at one point!. I tried to make reservations online but they dont have that feature you have to call...I couldn't. Okay the food, there was nothing nothing bad on the menu! I kept on waiting for something to taste not good but that wasnt the case. Some may view it as pricey others might think it's ok. So we had tomato bread, it is delicious, this is a must try. We had the tartare de tomate with small toast, it had tomatoes, avocado, cucumber and other great things, yes great as well. We had the mussels with fries in a delicious sauce. We had the garbanzo- Gaxpasto soup which was good, cold soup. Cannoli, there was some pasta with oxtail, so tender and delicious! We had croquettes, they had chicken filling inside and they come 2 per serving. I had a beer with like lemon juice, it was good. Then came the brownie with ice cream and white chocolate! Do yourself a favor when in Barcelona, go try it, you wont regret it! It was like 64 euros for all and a soda. We walked so I'm not sure about parking situation....

El menjar és bo, però sens dubte l’experiència de divendres passat va deixar molt que desitjar. No s’entén que un restaurant on es paguen 30 o 35€ per cap faci dos torns, amb l’estrés afegit a cambreres i comensals.

La primera mostra de no saber tractar al client fou quan una una companya li preguntava a la cambrera pels ingredients d’un plat ja que té al·lergies que poden fer-la acabar a l’Hospital. La cambrera ni sabia contestar-li ni va mostrar la més mínima empatia. Donada la poca confiança que generava la cambrera, la meva companya va haver d’anar a parlar amb el cuiner, qui sí fou un gran professional i va explicar-li amb tot detall.

Una segona cambrera va arribar al cap d’una estona amb una salsa i quan li vam preguntar pels ingredients i li vam comentar el motiu (les al·lèrgies) la resposta va ser “prova-la!”... donant poques mostres d’empatia, altre cop.

Quan va anar apropant-se l’hora del segon torn, CADA COP que venia una de les cambreres ens recordava que hauríem de marxar. Nosaltres n’erem conscients del tot, ja ens ho havien dit al trucar per reservar i a l’arribar. Nosaltres anàvem tard, però vam menjar ràpid perquè estàvem pre-avisats de l’hora que havíem de plegar... va arribar a ser molt i molt incòmode.

A l’hora de cantar els postres, la cambrera va enfadar-se donat que vaig deixar de fer-li cas (vaig deixar de fer cas quan va cantar un postre que tenia molt bona pinta i que va convencer-me) va enfadar-se i va marxar dient algo així com que si no escoltàvem no deviem voler postre... Les cares d’incredulitat i les queixes van fer que, després de marxar del meu costat a l’altra punta de la taula, seguís dient els postres.

A l’hora de demanar un dels postres, vaig dir-li tal com ella havia anomenat el “flan chino” (amb pinya a la brasa i llimes... molt bona pinta!!!) i la cambrera va respondrem emprenyada que “franchino?? Franchino?? Que es franchino?? Si escucharás no pedirías cosas que no son...”.

Feia molts anys que no m’esbroncaven d’aquesta manera sense tenir cap raó de ser. Sincerament, pagar 30€ per rebre bronques de Rottenmeyer no és el meu pla de divendres nit favorit. A l’acabar, vam voler parlar amb la cambrera perquè entengués que havia sigut força desagradable, però no va voler entendre-ho. Es justificava amb que havíem arribat tard (i tenia tota la raó en això, 2 de les 8 persones vam arribar, però no tenia res a veure amb que ella fos borde amb els postres o no entengués que podia haver enviat a una de les comensals a l’Hospital per no prestar prou atenció als al·lergens...).

És el primer cop que faig una mala crítica, fins ara havia preferit destacar bons comerços que no pas criticar-ne alguns que fossin millorables... però lo de divendres em va semblar del tot fora de lloc.

Tot desitjant que si algú ho llegeix, els serveixi per re-calibrar els dos torns i la pressió sobre unes cambreres que acabem notant i patint...

We have a history with this restaurant that goes back to 2014. In those days it was a small, local place about a block over from the current location. There were two extraordinary chefs and an amazing server (owner?), Elena, who charmed us with her willingness to translate the Catalan menu. The meal blew us away, and we decided to do whatever it would take to return to Barcelona. We went back to this place two other times (I think the name changed to “La Panxolina”) and were delighted with each experience. In 2018 our trip to the new Panxa del Bisbe was less inspiring. We were so happy we had made the effort again in 2023. Yes, it was more expensive than some other places we tried, and the crowd was a bit upscale for us, but our food was delicious and innovative. We relished every dish, especially the surprisingly delicious pear with celery ice cream. Great option near Güell Park if you are ready...