Carme — Restaurant in Lleida

Fleca de pa de qualitat, pastisseria per a golafres com un servidor i cafeteria reconeguda al barri, la ciutat i rodalies. La meva golafreria em fa saber que Carme és el nom de la besàvia i la besnéta, però en realitat és Cristina la que està en aquest moment enfront del negoci. Amb el “jefe” a l’obrador, lluiten de valent contra la brioixeria industrial i la indústria del pa congelat. Com altres fleques de la ciutat sou unes heroïnes: sóc fan dels que lluiten per ser “comerç” de barri, producte de proximitat, tracte proper i producte artesà. La gran indústria no podrà mai amb les persones que treballen per a les persones. La humanitat sempre guanya. Teniu tots els respectes de les golafres del dolç i amants del pa, sobretot el rústic i el de llenya, son els meus preferits. La cafeteria és acollidora i amb la remodelació del local ha aconseguit obrir la visió i ser vist des del carrer. La llum natural ara és molt bona, i s’ha aconseguit un espai còmode i agradable, per gaudir de la companyonia o d’estar amb un mateix. El servei és bo, ràpid i tot està net. L’equip de treball és bo, i sempre atenen amb un somriure a la cara. Enhorabona pel treball diari, per un prestigi que us heu guanyat en dècades d’esforç, i per ser un referent en la vida de les persones que valorem als...

Bona tarda a l’establiment, Fa vergonya la mala educació d’algunes treballadores, a destacar, una cambrera en específic.

Una amiga meva i jo ens hem assegut a l’hora d’esmorzar. La cambrera només arribar ens ha atès amb un to de veu desagradable i mirant-nos malament. En una d’aquestes li he demanat amablement que si hem podia portar una coca de tonyina amb formatge. Ella ha respost amb superioritat dient: “No, només hi ha d’escalivada amb tonyina per sobre o escalivada”. Ha volgut anar-ho a comprovar, jo l’he acompanyada.

Sorpresa!! Hi havia una coca de tonyina amb formatge. Però encara ha tingut temps per veure una coca abans que la de tonyina i “vacil·lant” dient que era de pernil dolç amb formatge, no de tonyina. Que curiós que aquesta no m’ho havia dit anteriorment, tenint en compte que eren totes amb escalivada.

Tothom pot tenir un mal dia i estar seriós, no és la primera ni l’última persona que treballa cara el públic que tenim dies dolents. Però una mica de respecte a la clientela i més quan no tens coneixement amb els productes que es venen a la propia botiga on treballes.

I quan et porten el producte s’obliden de portar-te un paperet per eixugar-se les mans. Serà que li ha ofès el seu propi...

He entrado y he preguntado si la leche de avena que tenían, llevaba o no azúcar y la chica me ha mirado mal como si yo estuviera desubicada con lo que preguntaba y me ha puesto cara como si le molestara que le hubiera preguntado eso. PODEMOS NORMALIZAR QUE HAY GENTE que no quiere, puede o no le da gana consumir azúcar, normalizar preguntar si algo que me estás vendiendo y te voy a pagar lleva completamente lo que yo quiero y si no pues no pasa nada no lo compro y sin problema. Le he preguntado a otra chica muy amable de cabello de color si era el dueño o quien era para tener ese trato así o sí que ella tenía un mal día no era mi culpa. Me parece de muy mal gusto que me mires mal por preguntarte si lo que venden lleva azúcar y más que allí trabajan con stevia y muchas cosas que no llevan azúcar. Y no exagero,literal me he sentido mal yo por haber hecho una simple pregunta y no me parece justo y luego fríamente he llegado a la conclusión de que si voy a pagar es por algo que yo quiero si no lo tienen pues no pasará nada ya veo yo que opción escoger, pero que mires mal porque alguien no quiera consumir azúcar? Creo que estamos un poco desubicados de lo que es...