Teresa Carles — Restaurant in Lleida

Ahir, després de molt de temps intentant trobar el moment, per fi vam anar Teresa Carles de Lleida, aprofitant que tornàvem de Zaragoza per feina. Quina alegria trobar-nos aquest petit paradís enmig de la ciutat. L'estètica i la carta és molt similar al Teresa Carles de Barcelona.

De primer, ens va sorprendre poder demanar el foie-gras vegà, ja que a Barcelona encara no ha arribat. Es nota que l'I+D està a Bell-lloc. I un altra vegada, un plat suprem. El sabor, suau i agradable, no és ben bé de foie, però la textura és espectacular, quan et poses un trosset a la boca es desfà com si fos un bombó.

De segon, uns ous amb patates i "xoriço" i "bacon", un plat senzill, però molt ben fet, amb rodatge, tot cuit al punt, gens oliós i servit a la temperatura ideal.

Per acabar, vam tirar la casa per la finestra i ens vam empassar una "torrija", o torradeta de Santa Teresa si volem el nom tradicional. I és que Santa és el que hauríem de fer a la Teresa, per donar-nos accés a aquests plats caiguts del cel. La base de pa, prou tova per menjar amb cullera però amb un punt cruixent, i la salsa blanca per sobre, no sé ben bé que portava, però estava deliciosa, i no massa dolça, com a mi m'agrada.

I gràcies a aquest sopar tan agradable, la tornada cap a Girona se'ns va fer més lleugera. Per cert, que a Girona ens falta un vegetarià de referència, no us heu plantejat explotar aquest potencial mercat? Mentre us ho penseu, sort en tenim de poder anar fent kombutxes, moskitos i pink-ladies a l'Hors Catégorie d'en Rubio, que està fent una feina increïble. Però és que jo soc un somiador, i veig que Girona amb un Hors i un Teresa Carles passaria de ser la ciutat més bonica a la ciutat ideal (que no se m'enfadin els Lleidatans si us plau).

En fi, que moltes gràcies per tot el tingladu que heu muntat, i gràcies per oferir-nos aquests plats tan bons, saludables i...

Flax & Kale de Barcelona es mi restaurante preferido de la ciudad. Aunque es bastante caro, voy muy a menudo.

Al pasar cerca de Lleida, decidimos entrar un momento a comer al Teresa Carles de Lleida y ver que tal.

La estética es parecida al de Barcelona, aunque el tipo de comida esta orientado diferente. En Barcelona quizas se centra mas en platos únicos/distintos y una carta mas extensa (quizas enfocado al turismo?). En Lleida los platos no son tan elaborados, la variedad es mucho menor y hay como un menu semanal. Se centran mas, quizas, en menús semanales para personas que deben trabajar por la zona y quieren comer healthy.

Cada semana había como 4 platos de primero, 4 de segundo (solo 1 sin gluten) y 4 postres.

La presentación de algunos platos nos pareció algo pobre o básica (para nada especial) y otros sí mas elaborados. Quizás mitad y mitad.

La comida que pedimos nos gusto, pero sin mas. El postre que pedimos, un muffin de zanahoria y coco, no nos gustó.

Me sorprendió ver las neveras de los zumos y batidos vacía (un miercoles mediodía. Hubiera comprado un batido para tomar de vuelta a Barcelona)

Otra cosa que nos sorprendió es la relativa poca distancia entre mesas durante esta situacion de covid (o al menos esta fue nuestra sensación y creo que la mesa de al lado al llegar también lo comentaron)

Opinion personal es que no es mal restaurante. Quiero remarcar que, supongo que probando varias semanas distintos platos la opinion quizas seria distinta. Pero con el dia que fuimos y la sensación de ese dia en concreto y lo comparo con el Flax n Kale (al que si voy muy a menudo) o al Teresa de Barcelona (al que quizas he ido 7 u 8 veces) y no...

Nice place! We sat out on the terrace and had a good view or passersby, the other people outside were friendly too (though i guess that's outside of the restaurant's influence).

Food wise, we had the king oyster eith chimichurri starter, paella and taco platter mains and the lovely, lovely pijamarie dessert. I personally found the paella a bit too salty, and it could have used some citrus, but everything else was absolutely lovely.

The staff was very nice too, they really made an effort to speak English but were patient with our shabby...