Com cada any, tenim per costum anar a les Nits Marineres, amb un grup d'amics. Aquest any, ha estat tal decepció, que serà el últim. NO TORNAREM MES. 55 euros per comensal, sempre ho han fet als jardins, aquest any sense cap avís a una carpa. 50 % d'encant perdut. El Buffet era un 20 % com a mínim mes curt que en anteriors ocasions i de pitjor qualitat. Poso uns exemples, de la meva taula. Las ostres petites, seques i sense gust, el salmó semblava que l'havien bullit, no tenía cap gust, les racions de peix cuinat eren de Can Pitufilandia, havies de agafar mes d'una per asabentarte que estaves menjant, i aixó si tenies sort i li trovabes el gust. Els fregits portàvem tanta farina, que no trovabes el tall. Poca varietat de fruites i verdures fresques. Els pastissos eran dolents, gairebé tots. No vull estendran mes en el menjar. La cirereta del pastís la va possar un cambrer, groller i maleducat, al que li va faltar enviar-me de passeig. Li vaig demanar amb molta educació, que retirés els plats bruts i en va contestar LO HARÉ CUANDO PUEDA, HAY POCO PERSONAL DEJELOS EN LA MESA DE DETRAS. TODOS VDES. VIENEN A LA MISMA HORA. SABE QUE LE DIGO QUE YO PASO, SI QUIERE PUEDE HABLAR CON EL MAITRE, com li vaig contestar que ho faria, va marxar remugant i miran-me molt malament.Evidenment que ho vaig fer, i per sorpresa , el maitre gairabé no en va deixar explicar-li la situació, amb va tractar de forma poc professional, i no va demanar disculpes en cap moment. Va apartar al cambrer de la nostra taula, i després de aixó van estar mes atents, no molt atents, sino el que cal desde el primer moment. Va ser un mal SOPAR. Sempre ens trobem el mateix grup d'amics per escoltar unes HAVANERES, i passar una bona vetllada. AQUEST ANY HA RESULTAT UNA VETLLADA POC AFORTUNADA. Tot el grup va decidir que no anirem mes. 16 o 18 coberts que perden. !Ells mateixos!.. Sempre mes li diré a qui amb pregunti, que no llenci els diners i escolleixin un altra restaurant. Per cert el grup PORT BO, genial i...
Read moreCastell de Peralada (s. XIV), en Peralada, Alt Empordà (Girona, Catalunya). Registrado como Castillo Tolón (s. IX), fue sede del vizcondado de Peralada en la persona de don Berenguer de Ampurias -hijo de don Ponce I (990-1078), XIII conde de Ampurias, marido de donya Arsenda de Rocabertí-. En 1285, en la invasión francesa del Empordà de Felipe III de France (1270-85), el castillo fue destruído -restos de paramento de "opus spicatum' en el patio- y la ciudad amurallada incendiada. Jugó un papel protagonista en 1472, durante la 'guerra dels remences' (1462-85) ó durante la 'guerra dels segadors' (1640-52) ó en la 'guerra de la independencia (1808-14). El palacio sufrió múltiples reformas: fachada oriental renacentista, s. XVII, s. XVIII -distribución interior-, s. XIX de la mano del arquitecto francés Grant. El restaurado condado de Perelada -título concedido en 1599 por el rey Felipe III de España (1598-1621)- recayó en don Francesc Jofre de Rocabertí i Pax, señor de Requesens. El castillo lo compró en 1923 el financiero don Miguel Mateu Pla (1898-1972) -alcalde de Barcelona (1939-45), embajador en París (1945-47), procurador en cortes (1943-72)-, hijo del empresario automovilístico don Damián Mateu y Bisa (1864-1935), cofundador de la Hispano-Suiza (1904). La propiedad es privada, de la familia Suqué-Mateu, y lo ocupa el museo del castillo -con interesantes colecciones de arte iniciadas por Damià Mateu-, la sede de Bodegas Castell de Peralada, también visitable. Hotel, restaurante y...
Read moreThe location is beautiful, but where all the high ratings come from I have no idea. Me and my wife had dinner (tasting menu) here a few nights ago. Food was very underwhelming - indeed for what this place is made out to be, it turned out to be a major disappointment. Best part of the evening was the cheese table (enormous) which was great as was the guy presenting it! Although we sat inside, the outside terrace looks like a lovely place for drinks. Would...
Read more