Increïblement malament. Aquest és el resum i de seguida ho argumento com faig habitualment.

El local és acollidor, net... Res a dir. Però com en la majoria dels casos d’un restaurant, hi anàvem a menjar. Gaudeix de carta i d’un menú. La ressenya valora el menú: 35 euros.

A l’obrir la carta vaig veure el full del menú. Estava moll... no sé de què, però estava moll. Inicialment no hi vaig donar més importància. Un cop vist el menú, vàrem tenir dificultat per entendre’l, ja que tampoc te l’expliquen. Pels 35 euros ofereixen o bé un pica-pica de tres elaboracions, un primer o segon plat i postres, o bé un clàssic de primer i segon plat, a banda de postres. En ambdós casos, pa, copa de vi i aigua inclòs. És a dir, més enllà de les típiques olives o quatre xips de cortesia, no inclou cap entrant. Considero que per 35 euros, podria incloure’l. Pel que fa als primers dues sorpreses més. En primer lloc, un plat que el cambrer (i el disculpo totalment), no sabia el que era i ho va haver d’anar a demanar a la cuina: Braves de mar com a primer. Bàsicament, unes braves de tota la vida (la clàssica tapa/entrant), però amb quatre musclos (per cert, molt bons fets a brasa), calamarsons i una gamba en tempura. En segon lloc, dos arrossos, amb un suplement de 10 i 15 euros: arròs sec de gamba i d’espardenyes si mal no recordo. De seguida mi detinc.

Vàrem optar per agafar primer, segon i postres (perquè les postres te les demanen abans de començar el dinar). Per cert, tampoc són flexibles en si uns escullen carta i altres menú. Vàrem escollir les braves al mar i dos arrossos de senyoret de gamba. Pel que fa a les braves, ja estan comentades. Pel que fa a l’arròs, mereix un comentari a part. Vist amb perspectiva fa la sensació que posen un suplement perquè al ser un restaurant bàsicament de peix, han de tenir un arròs però deuen voler dissuadir que l’agafin. Francament decebedor. Quan un arròs l’acaben al forn, desconfieu. Quan un arròs de gamba, de gamba!, et recorda al gust d’un arròs a la cubana i al tomàquet fregit Solís.... no és digne. I amb 10 euros de suplement. Més enllà d’això, sempre havia entès que l’arròs de senyoret era un arròs sense feina. En aquest, cas, més enllà d’algun tros de sípia perdut i les 6 gambes, no hi havia res més (ni amb closa ni sense). Més enllà del predominant gust a tomàquet Solís. Tot molt, molt pobre. Per acabar amb l’arròs, val a dir que un arròs que et porten a taula en 10 minuts... també és per desconfiar-ne. En resum, un arròs d’un menú de 35 euros amb un suplement de 10, ha d’estar molt més a l’altura.

Pel que fa als segons, un turbot salvatge i rap amb no recordo què de rostit. Pel que fa al turbot, res a dir: un bon tros de turbot, amb molt bona pinta i ben fet. No es pot dir al mateix del rap. Tres tristos i lacònics minimedallons de rap (recordo que va com a plat principal) sobre una bassa de crema de patata (veure foto). Decebedor totalment, i ratllant una altra cosa. Per acabar-ho d’adobar, alguns dels tristos medallons eren crus. I mira que costa poc fer el peix.

Quant a les postres, normals. Com la resta de plats (a excepció del turbot), poc generosos.

Al pagar vàrem fer el comentari que no ens havia agradat gaire, especialment el tema del rap. Es van excusar dient que ho havíem d’haver dit a taula i ens n’haurien portat més. De fet, ja ho havíem fet quan ens havien demanat com havia anat. També es van excusar dient que posaven racions normals perquè la gent no s’ho acabava. Partint de la base que el turbot devia ser una ració 6 vegades més gran que rap, i que avui dia els establiments tenen (o haurien de tenir) medi per emportar-se les sobres... tampoc és una resposta adient.

Acabo com començava. Dic increïblement perquè El Xic, efectivament, gaudeix de molt bona reputació, especialment pel peix. De fet, ens va semblar que part de la clientela era fidel i repetia i per alguna cosa deu ser. En el nostre cas, no ho farem pas perquè dubtem que el que ens vàrem trobar fos cosa d’un mal dia.

En resum, excessivament car, mala relació qualitat-preu, poc generosos, i res de l’altre món.