Aquest és un emplaçament de la història del país i és un dos en un. D’una banda, un dels tres únics temples de la Roma imperial documentats a Catalunya i l’únic que resta en peus. Tarragona sembla que té el temple dedicat a l’emperador sota la catedral, mentre que del de Barcelona només se’n conserven quatre columnes. De l’altra, una fortalesa del segle XI. No cal explicar la història del temple perquè es pot trobar dintre, o bé a l’oficina de turisme. Potser val la pena posar més èmfasi en el que no se sap tant. Els romans l’utilitzaven com a espai de culte. Els visigots també. Amb la vinguda dels francs i fins el 1088, fou temple-fortalesa militar. A partir dels Montcada, esdevingué el seu castell. A partir de l’any 1450 va ser la presó de la ciutat fins l’any 1880 aproximadament. Aleshores, que el castell estava deixat de la mà de Déu, s’utilitzava com a pedrera i va caure en l’abandó. L’any 1880 es va subhastar per 6205 de les antigues pessetes i va començar l’enderroc del castell. A mig fer, fou quan es va descobrir el temple romà que allotjava dintre seu. La construcció romana, tancava el pati interior del castell. Amb la fundació de la Societat Arqueològica de Vic l’any 1882 i la compra del temple per la mateixa, es va posar fi a l’enderroc. D’ençà de l‘any 1952 és propietat del Patronat d’Estudis Osonencs. Tot amb tot, el gener de l’any 1589, el Consell de la ciutat havia acordat construir-hi el convent de Santa Clara (aprofitant l’espai de l’església de la Pietat i el castell); finalment, el convent es va construir davant el portal de Manlleu (actual cap del carrer de Manlleu). Més enllà d’això, també té associada una bonica llegenda amb Hèrcules i els àusons. Estant Hèrcules a Ausona (que l’hauria fundat ell mateix), tots els reis grecs es trobaven a Atenes per anar contra Troia i rescatar a Helena, muller del rei Menelau, que s’havia escapat amb el príncep de Troia, Paris. Els reis van decidir demanar ajuda a Hèrcules, que estava a Ausona, i hi van enviar una ambaixada. L’ambaixador va partir amb nou barques, vuit de les quals van naufragar prop de Mallorca, mentre que la darrera, la novena, va arribar a terres catalanes. Es veu que per recordar la novena barca que s’havia salvat, Hèrcules va voler batejar el lloc on havia arribat com a Barchinona (barca novena), Barcelona. Finalment, diverses curiositats. La primera d’elles és que, pel que fa a la cel·la i contràriament al que molta gent pensa, hi ha més d’original que no pas restaurat: pràcticament, tan sols la paret de l’entrada i mitja de l’esquerra és restaurada. La columnata, a banda d’un tros que es veu d’un color diferent, és reconstruïda, com també ho és el frontó. Cadascuna de les columnes està dedicada a personalitats distingides de la ciutat. La restauració del temple es va fer en tres etapes durant setanta-set anys. Acabada la primera, es va col·locar una placa commemorativa sobre la porta. Curiosament, tot i que el temple fou descobert pel maig de l’any 1882, la placa indica erròniament MDCCCLXXXI.