Complicat fer crítica del nou inexistent Bo. Amb això vull dir que és nou, que hauria de ser el nou Bo, però que volent se el +Bo ha desaparegut el vell Bo i s’ha quedat amb un Bo que en el seu conjunt poc té a veure amb el l’excel·lent restaurant anterior. Complicat. El restaurant és un dos en un. Dos conceptes en funció del dia i hora al qual s’hi vagi. D’una banda, el menú del migdia. En aquest cas, i més enllà que ja no hi ha el servei que hi havia al Bo, sí, nou Bo. Cuina casolana, de proximitat i excel·lent. La xef és la mateixa que l’antic Bo i la cuina continua essent excel·lent. Segons com, el preu és relativament car per anar-hi cada dia a fer un menú. D’altra banda, menú tancat els vespres i/o caps de setmana. En principi, s’aposta per cuina d’autor. Com dic, inicialment dos menús de 35 i 45 €uros. És en aquest cas on, particularment, no s’entén massa. Bona presentació dels plats, però l’execució, pel preu, la trobo justa. Com també (en el cas de menú que vàrem tastar) la poca varietat (cuina molt afrancesada utilitzant molts làctics). Tampoc hi ha estovalles... detalls que entenc que a un menú de 35 euros hi ha d’haver. Independentment de tot això, hi ha el que per mi són problemes afegits. D’una banda, al meu entendre el local no s’ha aprofitat del tot. D’altra, el so. Impossible mantenir una conversa perquè sents els veïns i com que tothom sent a tothom, tothom acaba parlant alt. Tampoc s’entén la composició de la sala, que limita l’experiència als comensals. Per posar un exemple, no hi ha taules per dues persones, i han de posar-les en una taula de quatre o de sis o vuit amb possibilitat de compartir-la amb altres. L’altra cosa difícil d’entendre en funció del dia que s’hi vagi, és la discreció o intimitat. Entenc que en un dinar de menú per feina puguis ser l’aparador, però per un menú de 35 o 45 euros entenc que es busca certa intimitat o discreció. El fet que els vidres de la sala donin al Parc Balmes, fa que tothom que passi per allà vegi qui hi ha a dintre. Un simple tint als vidres que els comensals poguessin veure el parc però que des del parc no poguessin veure el menjador, faria més còmode l’àpat. També fora més còmode que hi hagués penjadors.
En definitiva, dos en un. Migdia no ha perdut sabor però sí servei. Vespres i cap de setmana, concepte difícil d’entendre. No obstant, cal anar-hi per jutjar-ho per un mateix. quatre estrelles cuina migdia; tres vespre/caps de setmana; tres local, i...
Read moreI visited the restaurant with my partner during the medieval festival and had a very nice experience. The broth with meatballs was rich and flavorful, the secreto was among the best I’ve had in Catalunya - perfectly cooked with a sauce that complemented the meat beautifully. The dessert was equally impressive. Cozy...
Read moreSe dirigen en todo momento a nosotros catalan. No tienen carta en castellano. (Recomiendo llevar el Google translator para saber lo que ofrecen) . Lugar encantador, el servicio y la atención prestada de una profesionalidad que es difícil encontrar hoy en el mundo de la hostelería. Experiencia con encanto roto, por cuestiones que no...
Read more