La Casa Comalat, una de les edificacions modernistes més desconegudes per al públic barceloní perquè no se'n pot visitar l'interior. Actualment hi ha oficines. Aquesta joia encara per descobrir es va construir entre el 1909 i el 1911. Es troba, doncs, a cavall entre el modernisme tardà i el noucentisme. Fruit de l'època en què es va dissenyar, i tenint en compte l'enorme influència que Gaudí va suposar per als arquitectes del moment, aquest immoble compta amb molts elements propis de l'arquitectura gaudiniana, com si fos un homenatge al geni de Reus a través de la seva doble façana amb la icònica forma corba que ens regala la contemplació d'un edifici "diferent".

L'arquitecte va ser Salvador Valeri i Pupurull, que va rebre l'encàrrec del prestamista Joan Comalat Aleñà de construir un immoble de cinc pisos més àtic que servís com a residència per a la seva família. D'aquí ve el nom de la casa. El fet més distintiu de la Casa Comalat és la corba gaudiniana que s'estén per una doble façana que dona, d'una banda, a la Diagonal i, de l'altra, al carrer Còrsega. La façana principal és la que dona a la Diagonal i té un aspecte més formal i simètric, gairebé sobri.

Aquesta façana destaca per un coronament majestuós d'escates de ceràmica vidrada. Està treballada en pedra i té una porta de ferro forjat a la part inferior i una tribuna central en forma de pinacle, que ens evoca irremeiablement la Casa Batlló. La façana posterior, en canvi, és molt més innovadora. És aquí on es veu tota la influència d'Antoni Gaudí. Parlem d'una façana colorista, amb una decoració de ceràmica policromada que s'estén per tota la façana, obra del ceramista Lluís Bru i Salelles. Aquesta façana disposa de galeries ondulants amb persianes enrotllables, que són les mateixes que va fer servir Gaudí per a la seva Pedrera.

Si ja és bonica per fora, l'interior de l'immoble podria arribar a competir perfectament amb la Casa Batlló o la Pedrera si es pogués visitar, ja que compta amb una decoració gairebé onírica a través de motius florals, vegetals, animals i orgànics. Tota una al·legoria de l'univers gaudinià concentrat en aquest immoble desconegut, que en cap cas s'ha de considerar com una imitació de Gaudí, sinó més aviat al contrari. Salvador Valeri va estar molt unit al geni de Reus, així que aquesta casa s'ha d'entendre com el que és, un autèntic homenatge a un arquitecte universal, que segueix sent un referent en l'actualitat.