L'arbre de Juliette — Restaurant in Palamós

We were excited to have a dinner here after watching Joc de Cartes. We ordered two “menu” . They didn’t have muscles , but they offered us an alternative, it was delicious. Salad with goat cheese was fresh and delicious, good amount of cheese, we also liked strawberries in the salad, it was something new.

Our waiter forgot about napkins and bread. We had to wait for a bread for a long time, and we reminded about it few times. Our waiter also didn’t know names of the red wines, my husband asked about red wine in a glass and she had problems with names. She was serving for 7-8 tables almost alone (the second guy was taking out dishes sometimes). Service was a disappointment for us. Could be a good solution to have 2-3 waiters for such amount of tables. It was annoying to try to catch the waiter and her attention.

Main dish was paella marinara. It was delicious, rich seafood flavor, with good amount of seafood. It’s good amount of food, perfect for two people, you won’t leave hungry. Negative thing is that rice was extremely undercooked and you could hear the crunchy raw rice cracking in your teeth all the time. I could hear my husband chewing rice and the cracking sound in his mouth across the table. My husband is Spanish and he said it’s a badly cooked paella. We were hungry so we ate it anyways and didn’t tell to the waiter since it’s so difficult to catch her attention… we were disappointed… we didn’t expect from the winner of Joc de Cartes to serve uncooked crunchy rice.

Cheesecake was creamy, airy, melted in mouth. I enjoyed it.

I liked the entrance area, beautiful plants, cozy atmosphere, comfortable chairs. Thank you for the experience, but undercooked rice killed the evening (and service as well).

I wish all the best for your family, you have a huge potential. But we don’t feel like...

Vaig insistir a la família per fer una celebració en el vostra restaurant després de veure el Joc de Cartes. Em va enamorar el ambient familiar i sobretot l’esforç per parlar el català. La presentació dels plats, la neteja...és el que em vàreu transmetre per la TV. La nostra experiència ha estat la següent i sobretot per si us pot servir per millorar. Vàrem reservar taula per 4 comensals i ens va sorprendre que només fóssim 4 taules i petites, en un dissabte del Pont. El noi que ens va servir va dir que no entenia el català ni va fer cap esforç al respecte. Tot i la reserva la taula estava incomplerta. Vàrem haver de demanar els tovallons i alguns coberts. La taula era estreta per 4 persones. Vàrem demanar un menú de 30€ on ens va sorprendre que no entrés l’aigua. Unes ampolles de 500ml. De vidre i reomplertes i que costaven 2,20€ (per tant 4,40€ el litre. Sense marca). La carta de vins escassa i cara. A part del menú vaig voler provar el pop (20€) perquè va ésser un dels plats recomanats del programa. Quina decepció veure que el que vàreu portar res tenia a veure amb la foto de la Web i que vaig veure en el programa. En la foto vostra es veuen dues potes grans tallades i sobre un llit de puré de patata. El nostra plat era petit i amb una pota tallada que com a molt tenia la mida d’una moneda de dos cèntims. No vaig voler dir res perquè no volia emmascarar la celebració. L’arròs molt fort de gust i clar teníem molta set. El bacallà no era espectacular, poc bacallà per tant puré de patata. Les torradetes de pa amb l’anxova podien haver estat més generoses, eren minúscules. Els postres tampoc varen salvar l’àpat. La crema catalana era correcte, però el gelat de pistatxos escàs amb una sola boleta. Això sí, els musclos eren molt plens i bons. El bany és deficitari. Sols hi caben persones de poc volum. Quan t'asseus al vàter tens la pica a un pam de la cara, amb prou feines pots rentar-te les mans i quedes encaixonat amb el moble perquè és...

Veniem des de Lleida expressament a aquest restaurant per tal de celebrar, en parella, els 5 anys de matrimoni i ha estat una de les millors i més maques experiències de la nostra vida.

Abans de res, dir que sí que és cert que vam haver d’esperar uns dies per tal que confirmessin cita via whatsapp, però és quelcom totalment normal vist l’èxit que van tenir al Joc de Cartes. Tot lo bo es fa esperar, que hi ha gent que no té paciència i de seguida ho volen cremar tot!

Ja al restaurant, la Iulia ens va rebre com a casa: propera, amable, atenta i molt simpàtica. Vam demanar carta: Musclos marinera, torradetes amb anxoves, tataki, pop, tatèn i pastís de formatge. ESPECTATULAR TOT, de veritat. El tataki sobretot: un 11 sobre 10… brutal. Per beure un vi rosat i aigua mineral. Dir que els “tempos” per portar els plats van ser perfectes i en tot moment estaven per nosaltres: canviant coberts, tovallons, servint vi, etc. I tot això amb un tracte cap a nosaltres exquisit. Dir que, després de pagar, vaig voler saludar i felicitar l’Irina. És admirable com, sent estudiant, pot arribar a fer el que fa a la cuina. És una crack.

Ara ve el moment més maco que marcarà el nostre aniversari de noces: ja direcció al carrer, la Iulia ens crida i ens diu que esperem. Nosaltres, atònits, vam quedar-nos allà i, juntament amb l’Irina ens van fer obsequi d’un vi rosat “com a agraïment i perquè tinguem un molt bon record de la visita a l’Arbre de Juliette”. Llàgrimes als ulls, de veritat.

En aquest restaurant s’hi cuina amor, passió i bon tracte. És possible que algun dia les coses no els hi surtin tot lo bé que voldrien (dificil tot i això…) però amb l’humilitat que mostren i la professionalitat que tenen de ben segur que tenen l’èxit assegurat. Gràcies, gràcies i gràcies....