Santuario di Apollo — Attraction in Pompei

Pompeii (/pɒmˈpeɪi/) was an ancient Romancity near modern Naples in the Campaniaregion of Italy, in the territory of the comuneof Pompei. Pompeii, along with Herculaneumand many villas in the surrounding area (e.g. at Boscoreale, Stabiae), was buried under 4 to 6 m (13 to 20 ft) of volcanic ash and pumicein the eruption of Mount Vesuvius in AD 79. Volcanic ash typically buried inhabitants who did not escape the lethal effects of the earthquake and eruption. Largely preserved under the ash, the excavated city offers a unique snapshot of Roman life, frozen at the moment it was buried and providing an extraordinarily detailed insight into the everyday life of its inhabitants. Organic remains, including wooden objects and human bodies, were entombed in the ash and decayed away, making natural molds; and excavators used these to make plaster casts, unique and often gruesome figures from the last minutes of the catastrophe. The numerous graffiti carved on the walls and inside rooms provides a wealth of examples of the largely lost Vulgar Latinspoken colloquially, contrasting with the formal language of the classical writers.

Pompeii is a UNESCO World Heritage Sitestatus and is one of the most popular tourist attractions in Italy, with approximately 2.5 million visitors every year.

Excavations recommenced in several unexplored areas of the city, and in 2018 new discoveries...

Abans d'opinar d'un lloc en concret, tinc de donar la meva opinió sobre la ciutat de Nàpols, ja que tot bé condicionat, d'alguna manera, per aquesta. Nàpols és una ciutat a la que s'hi ha d'anar, al menys, un cop a la vida, per aprendre a apreciar el que tenim a casa, no crec que hi hagi cap altre ciutat a Europa tan BRUTA, deixada, mal cuidada, mal mantinguda, desordenada i desagradable per un visitant com Nàpols. Carrers plens de brutícia, pixades de... gos? per tot arreu amb els conseqüents mal olors que es generen, rates mortes pel carrer, les deixalles domèstiques tirades pels carrers i avingudes del centre de la ciutat. Els arbres sense cuidar, ni esporgar (les rames cauen tant que les tens d'anar apartant quan camines per les voreres), plens de llucs i de males herbes que fa anys que es nota que no es treuen. Les voreres són totes, o la gran majoria, amb llambordes, el problema està en que si vols mantenir-les pel tret diferencial s'han de cuidar encara més que els tipus de cobertes més comunes ja que si plou entre llamborda i llamborda hi queda aigua, aigua que degut a la gran brutícia que ja hi havia fan un caldo del més insalubre que es pugui imaginar i si una d'aquestes llambordes s'aixeca hi queda un forat considerable i perillós pels vianants (tortes de peu i calçat ple d'aigua pudent). Els edificis no tenen cap mena de manteniment, inclús els de la zona més "benestant" estan bruts i faltats de qualsevol tipus de manteniment, parets que els hi cau l'arrebossat i estan plenes de clapes, balcons amb tot tipus de... decoració?!? i sense cap mena d'ordenació/regulació a nivell de l'Ajuntament, no vam trobar cap carrer en el que no haguéssim d'esquivar un vessament d'aigua provinent d'algun reg excessiu de plantes. El tema que s'emporta la palma és el trànsit, ells s'han fet les seves pròpies normes de circulació, el vianant ha de travessar sense mirar perquè si ells veuen que els has vist ja no paren, a més a més, toquen el clàxon abans d'arribar al pas de vianants per tal de cridar la teva atenció i així siguis tu el que para, les rotondes són el "far west", el primer que fica el morro del vehicle dins és el que passa, incloent les motocicles. Els cotxes són majoritàriament petits (normal donada l'amplada de la majoria de carrers), amb els retrovisors laterals literalment trinxats (normal si aparques a qualsevol lloc i en doble ...o triple fila), els pneumàtics gastats i caducats, la xapa completament arrugada, la pintura que cau a trossos i, per l'aparença, un manteniment inexistent. Podria continuar, però com també té coses bones... al caminar pels seus carrers principalment de Vomero i del centre m'ha donat la sensació de viatjar 50 o 60 anys endarrere, a la Barcelona dels anys '50 i '60 (que conec per les pel·lícules i sèries televisives), els edificis encara amb porteries i els seus porters, alguns inclús amb uniforme, els pisos baixos de cara al carrer (es deixa veure la vida de les llars com desborda al carrer) la gent com fa vida a les voreres i portals amb els seus veïns asseguts en cadires que ja no es toquen en tot el dia, gent sense grans pretensions, simplement viure i deixar viure. El menjar també és un tema apart, d'això ja aniré comentant establiment per establiment, però a grans trets uns postres, unes pizzes i unes pastes inigualables. Com totes les ruïnes de la zona, està molt ben conservat, de fet, sembla que sigui en l'únic que mostrin interès a mentenir...

The Santuario di Apollo at Pompeii is a mesmerizing ode to Roman religion and culture, dedicated to the revered god of music, prophecy, and healing. This enchanting sanctuary features a stunning courtyard adorned with graceful columns and vibrant mosaics that create an inviting atmosphere, filled with a sense of divine inspiration. The intricate remnants of altars and statues whisper of ancient rituals once performed here, connecting visitors to the spiritual essence of the past. As you stand within its hallowed grounds, you can almost hear the echoes of prayers and songs that once filled the air, evoking a profound appreciation for the artistry and devotion of Pompeii's inhabitants. A visit to the Santuario di Apollo is a journey into the heart of ancient spirituality, where beauty and reverence...