Jardins de Joan Maragall — Attraction in Barcelona

Els actuals Jardins de Joan Maragall tenen el seu origen en els que van ser dissenyats per Jean Claude Nicolas Forestier al voltant del Pavelló Reial que es va construir dins el recinte de l'Exposició Internacional de 1929.[1] En aquest indret també es construí el Palau de les Missions. Aquest palau, que durant l'Exposició del 29 havia servit per acollir la representació de les missions religioses espanyoles repartides pel món, canviaria radicalment d'ús en els anys següents. Durant la Guerra Civil tant el Palau de Missions com el de Comunicacions es van convertir en presó temporal de refugiats i presoners polítics. Després de l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona es va utilitzar com a camp de concentració per als vençuts. Els detinguts eren interrogats i després els duien, molts cops a peu i lligats amb una corda, cap a la presó Model (homes) o a la de les Corts (dones), o bé cap als camps de concentració del Cànem (Poblenou), de la Vall d'Hebron o del Palau de Missions a Montjuïc. Allí restaven fins que el Consell de Guerra els enviava al Camp de la Bota (per afusellar-los), al batalló de treballadors o al penal. Amb motiu del XXXV Congrés Internacional Eucarístic de 1952, l'Ajuntament de Barcelona havia de trobar un lloc on allotjar el seguici pontifici que visitaria la ciutat, i es va pensar en el pavelló Albéniz. D'altra banda, al veí Palau de Missions se li encomanà un altre ús. La celebració del Congrés Internacional va incrementar l'arribada d'immigrants a Barcelona, que fugien de la fam d'una llarga postguerra. El governador civil, Felipe Acedo Colunga, va donar l'ordre que totes les persones que arribessin a la ciutat i no poguessin acreditar mitjans ni justificar un domicili estable es posessin a disposició de l'autoritat (Ley de vagos y maleantes). Així doncs, des de 1953 es va habilitar el Palau de les Missions de Montjuïc com a centre de retenció d'immigrants. Allà, lluny de la ciutat i dels seus habitants, havien d'esperar a ser retornats als seus llocs d'origen. Es calcula que entre el 1952 i el 1957 hi va haver unes 15.000 persones deportades.

No va ser fins a l'abril de 1957 que, Josep Maria Porcioles, recent estrenat alcalde de Barcelona, va anunciar la seva idea de convertir el pavelló Albéniz en residència per a hostes il·lustres de la ciutat. L'any 1961 es van iniciar unes obres d'ampliació i millora, de vegades molt discutides, que es van allargar durant 5 anys. A la cúpula central del vestíbul de l'entrada, el 1969 es va col·locar un fresc pintat per Salvador Dalí. A l'exterior, per donar més categoria a l'entrada posterior del Palauet Albéniz, els arquitectes Ignasi Serra i Goday i Ros de Ramis, van demanar instal·lar dos lleons que es trobaven al Palau de Pedralbes. Un any més tard es van ampliar els jardins amb el disseny actual, obra de l'arquitecte paisatgista Carles Casamor, i finalment, el 23 de juny de 1970 es va inaugurar el nou Palauet Albéniz amb la presència del caudillo, Francisco Franco, i representants del govern espanyol. Els jardins van passar a anomenar-se Joan Maragall, en honor del poeta català. Es partia dels antics jardins del Palauet Albéniz, però s'ampliava fins a 3 vegades el solar inicial en ocupar també els espais que havien deixat l'enderroc dels palaus d'Art Modern i el de...

Para mí es el lugar más bello de Barcelona y me encantan.

Pero sólo abren dos mañanas a la semana en fin de semana, lo cual me parece fatal. De esa manera no permiten que la gente los disfrute, las pocas horas que abren se pasan volando.

Ayer estuve allí y al parecer cierran a las 15h. Voy a contar todo tal como pasó porque fue surrealista. Nosotros entramos tan tranquilos no sé a qué hora para pasar allí parte del día tumbados al solito y hacer un picnic, y es lo que hicimos, estábamos nosotros y dos parejas más al lado en un terreno muy bonito de hierba y árboles cerca de uno de los estanques.

Por allí no pasó nadie a avisarnos de que cerraban en ningún momento, estábamos tumbados pero yo estaba despierta oyendo todo y haciendo fotos al paisaje. Y las otras dos parejas charlando.

Como no venía nadie y seguía viendo a gente por ahí paseando, asumí que ahora en verano cerraban más tarde.

Y a las 15:35 viene un guarda de seguridad alto y delgado y muy maleducado a decir de malas maneras que venga ya hombre que están cerrando y que lo ha dicho muchas veces ya (mentira) por allí no paso, se le olvidaría o no nos vio y le daría coraje y por ello nos echó la culpa pero allí estuvimos con silencio total y no pasaba nadie.

Así que nos fuimos levantando todos y nosotros echamos a andar y teníamos aún a otra pareja atrás que todavía no estaban ni andando para irse. Empiezo a andar de manera normal yéndome mientras íbamos guardando cosas (ya que nos levantamos rápido para irnos) y el guarda desde lejos nos empieza a decir “VENGA, VENGA, VAMOS” de malas maneras. Como diciendo que fuésemos más rápido, corriendo, metiéndonos prisa y nosotros cargados con las cosas. Cuando estamos ya cerca le digo que así de desagradable no puede ser y que tiene que ser amable, y me responde que si no llega a ser por él me quedo encerrada en los jardines hasta el día siguiente, vamos como si fuera mi culpa y estuviera él haciéndome un favor, pues no, perdona, la culpa es de él por no revisar bien el parque y que no pague con las personas inocentes. En mi vida me imaginaba que un parque de Barcelona cerraría a la mejor hora del día y más ahora en primavera. Cuando le dije que no sabíamos a qué hora cerraba me respondió: “pues hay que leer” de manera súper antipática. Vamos, me fui de allí echando chispas, intolerable que exista un trabajador así y que hable de esa manera a la gente y la culpe de su propia incapacidad para ejercer...

The meticulously landscaped gardens boast a variety of flora, from vibrant flowers to lush greenery, creating a picturesque setting for relaxation and contemplation. The design, attributed to Jean-Claude Forestier, seamlessly integrates with the neoclassical aesthetics of Palauet Albéniz, enhancing the overall visual appeal. Accessibility is convenient, and the well-maintained paths make strolling through the gardens a delightful experience. The inclusion of sculptures and architectural elements further enriches the cultural significance of this...