Parc de Sant Jordi — Attraction in Terrassa

El parc de Sant Jordi es troba al l'oest de Terrassa, al barri de Ca n'Aurell, entre els carrers del Pare Llaurador, Dr. Ullés  i places de Zamenoff , de Sant Oleguer i de Freixa Argemí.

En el segle XIX la familia Freixa era la propietaria d'aquests terrenys on instal·laren una fàbrica de teixits. L'any 1907 l'industrial Josep Freixa i Argemí va decidir convertir la fàbrica en residència familiar, per la qual cosa va encarregar a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada el projecte de remodelació de l'edifici. L'arquitecte va concebre un edifici modernista d'inspiració gaudiniana amb una torre-mirador al cantó est, on el que més destaca son els perfils arrodonits i l'ús de l'arc parabòlic. Aquesta transformació va convertir la masia Freixa en una de les joies del modernisme català que l'arquitecte va envoltar d'uns jardins d'inspiració anglesa.

L'any 1958 l'Ajuntament adquirí la masia i part dels jardins. Per la Festa Major de l'any 1959 es va inaugurar l'espai com a parc de Sant Jordi i en la masia es va instal·lar la nova seu de l'Escola Municipal de Música. Els seus jardins es van convertir en el primer parc públic de la ciutat.

El gran jardí, ara parc, es va conservar amb les seves característiques, tant d'estructura, com de vegetació i viabilitat, a l'estil de principis de segle. El recinte es va completar amb un petit estany i una zona de jocs infantils. També s'hi va instal·lar un solàrium envidriat per la gent gran, un gimnàs i un petit bar.

El parc deu el seu nom a un dels seus elements decoratius: l'estàtua d'una reproducció del Sant Jordi de Donatello, que fou portada a Terrassa des d' Itàlia a començaments de segle i que presideix l'era posterior de la masia.

Al parc trobarem altres elements decoratius emplaçats entre la frondosa vegetació existent.

A mitjans dels anys 60 es va construir un amfiteatre a cel obert en el fondal del torrent del Batlle.

Durant els anys 80 es va  ampliar el parc, tot recuperant l'espai dels darreres que formaven part, antigament, del torrent del Batlle on s'encetà una zona de lleure amb picnic, nous jocs infantils, etc.

L'any 2002 es va enderrocar una antiga nau industrial al carrer del Pare Llaurador convertint part de l'espai lliurat en la plaça de Adelina Gregoriano i obrint una nova entrada al parc per la banda nord.

Dins el parc podrem gaudir del parc de les roses, reformat el 2010, que va recuperar  la important tradició jardinera que acullia aquest espai. Hom hi podrà observar a partir de la primavera les cèl·lebres varietats de roses: Charles de Milles, La France, Dot i Alba Màxima, entre les més destacades. En la mateixa zona hi trobarem una glorieta, element original de la remodelació efectuada per Lluís Muncunill.

Actualment la Masia Freixa acull la Regidoria de Projecció de la Ciutat i Turisme i, també, la Sindicatura de Greuges.

El parc, amb una superfície de 22.000 m2, és un espai per passejar, jugar, asseure's a llegir… compta amb diferents espais de jocs pensats per diferents edats, i està dotat d'accessos adaptats per facilitar el seu gaudi a...

Love the vibe in this small historical park! Seems very family friendly and there are little playgrounds scattered around the park. The Masia Frexia is such a unique building...fun to look at and great for photography if you're looking for unique compositions and shadows. There's tons of park benches around the place to just sit and chill with friends or family. Just down the stairs from the building is a small café with food and drinks. All in all one of my favourite parks...

La Masia Freixa es uno de los edificios más emblemáticos de Terrassa, en la provincia de Barcelona, y un gran ejemplo de la arquitectura modernista catalana. Fue diseñada por el arquitecto Lluís Muncunill y se construyó entre 1907 y 1910.

Este edificio tiene una arquitectura que destaca por su estilo único, que combina elementos modernistas con toques de influencia neoclásica. Lo que más llama la atención de la Masia Freixa son sus formas onduladas y su aspecto de "palacio" rodeado de jardines. La edificación, en sí misma, se presenta como un conjunto arquitectónico integrado, con una estructura de hormigón que imita la forma de una masía tradicional catalana.

El edificio tiene un diseño que parece inspirado por la naturaleza, con líneas curvas y una estructura que da la sensación de fluir de manera orgánica. Las cubiertas del edificio, en forma de arcos, recuerdan a las de un *palacio de las...