Aquestes imatges son del Palau Blanquerna a Estambul. On va ser assesinat a traïcio l’any 1305 un dels nostres heroïs nacionals, fou el capdil dels almogàvers que iniciar l’ expansió del imperi català per l’ orient del Mediterràni. Que va durar uns 80 anys. La seva mort a traïcio va provocar l’actualment famosa i coneguda VENJANÇA CATALANA.

Que va consistí en el atac a tota població des de Albània a Atenas que aquella època formaban part de l’Imperi Bizanti. L’imperi bizanti estava se’n atacat greument pels turcs otomans, que no podien resistí el atacs d’aquests i demanar auxili al rei Pere el Gran perquè envies una compañia d’ almogàvers a defensar l’Imperi ja que aquests van ser els invertors de l’actual infanteria lleugera i tenien una gran fama a tot el món!.( Fet desconegut per molta gent!)

Portan cinc anys establerts a Sardenya i crean mes d’un problema, el rei o va veure amb bons ulls, i encarregar a Roger de Flor fer una companya i embarcar cap a Constantinopla per defensarla, ja dirigint-se cap a ella es va enterat d’ on era el exercit Otomà i tot i la superioritat de l’enemic va decidí atacar. Aconseguin una gran victòria espectacular que va fer retrocedí molt l’exercit enèmic. Aquest fet va provocar que tingues una gran entrada a Constantinopla amb una gran rebuda per part de la població, es la típica imatge dels almogàvers o de Roger de Flor anan a cavall. Posteriorment els almogàvers i les seves familias s’establiria en una ciutat anomenada Galipoli famosa per una de les principals batallas en la primera guerra mundial. Després de varis combats i deixar abrumats l’enemic otomà, Roger de Flor va demanar l’emperador Bizanti el pagament de monedas que s’havia pactat. El fill de l’emperador el qual tenia por de que els catalans un cop cobrat passessin a conquistar el mateix imperi i desbancar-lo a ell, va voler fer el pagament amb el mateix import però amb un altre tipo de moneda, de menys valor. Roger de Flor al assabentar-se va amenaçar de atacar Constantinopla directament. El pare que era l’emperador real va demar perdo i va demanar que vingués a cobrar a Palau, la seva dona que era Búlgara el va advertí de la posible traïcio a conèixer millor el funcionament dels emperadors Bizantins. Roger de Flor se’n conscient del poder militar que tenia i després de les contundents batalles dels seus almogàvers no s’ho va agafar en serio, i sols va anar amb un petit contingent de tres vaixells. Arribar a Estambul va ser rebut com solia ser costum i convidat a dinar justament aquest Palau per l’Emperador. A mig dinar i desarmats per estar dins palau , van aparèixer un grup nombrós de mercenaris alans, que entraren fortament armats a la cambra on estaven dinan Roger de Flor i els seus homes de confiança, i tot intentar defensar-se amb els ganivets de taula foran assessinats vilment per aquests mercenaris contractats per el fil del emperador.

Es creu que tot ho va fer a esquenas del pare el Emperador en aquell moment encara.

Els altres dos vaixells catalans que estavan dins d’ Estambul, al assabentar-se van començar a atacar la ciutat desde dins, i donada l’inferioritat i la imposimilitat de Victòria ,consideraran mes important retirar-se amb els dos vaixells fins a Galopolis per informar als subtinents de Roger de Flor,(entre ells Racofort) per tal de no ser agafats sense tindre coneixement de la situació, mentres tant el cos de Roger de Flor va ser escuarterat i exhibit per Constantinoble devant la població! Aquest un cop informats deixaren Galipoli defensada per les dones i nens dels almogàvers i un petit contingent d’almugavers que entre ells estava Ramon Muntaner, qui va ser qui va escribir tota l’Història heroica d’aquesta expedició d’ almogàvers .