Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries Gonzàlez Martí

Museu nacional de la siesta

Que un museu nacional (a nivel espanyol, tranquils) estiga a València és un fet magnífic per a tots els valencians i valencianes. Que s'exhibisquen obres de renom internacional i que siga un referent museístic de la matèria al món és un privilegi sense cap tipus de dubte. Ara bé, que un dissabte a les 13:45, amb les sales plenes de gent, aparega un treballador del museu amb pressa espentant la gent a caminar cap a l'eixida i fent de cotxe "escoba" amb cara de "no me pagan suficiente para esto", avisant que el museu es tanca a les 14h, no em sembla normal. Més encara si no s'avisa del tancament quan entres i compres l'entrada a les 13:20, i que quan un pregunta pel motiu del tancament la resposta siga simplement que reobre a les 16 hores. Quan passa tot això, un no pot evitar que la ment es dedique a omplir el buit que deixa el mutisme hieràtic dels treballadors. Ací van quatre possibilitats:

• Que el funcionariat domina passivament el món i no ho sabíem (només ho intuïen els ultraliberals)
• Que els treballadors del museu els ha contractat una filial de Glovo per hores i no ho sabíem (només ho intuïen els de l'ala esquerra de Podemos)
• Que per a veure uns putos plats de ceràmica millor ves a veure'ls a un restaurant, que és migdia.
• Que en realitat tot l'edifici, exemple excel·lent de l'art rococó a Espanya, seu d'una de les col·leccions més importants d'art ceràmic del món, que hauria de mantenir les seues portes obertes durant tot el dia com ho fan els grans museus nacionals d'arreu del món, és en realitat una performance recargoladíssima per mantenir un dels patrimonis immaterials més importants de la cultura mediterrània: l'hora de la siesta. No hi ha altra explicació.

PD: Ací van dues ressenyes descartades:

1. Ca ta "uela" En la visita a les sales decorades al segle XIX hem tingut l'oportunitat d'escoltar grans frases memorables contemplant mobles antics, tapissos, cortinatges, marededéus diverses, esculturetes recarregades, rellotges de paret antics, aparadors delicadíssims:

• Açò és com anar de visita a ca ta "uela". Pocs minuts després érem amablement comminats a abandonar en massa l'edifici perquè era hora de dinar.

2. Simulacre d'incendi diari A l'eixida un dels funcionaris ha tingut a bé abandonar durant uns segons el seu hieratisme i ha convidat un amic (que estava esperant al pati interior als qui anàvem a les taquilles a per les bosses) a abandonar el museu perquè "si usted se queda parado aquí da la impresión de que los demás no deben darse prisa para salir". Un despropòsit. Pareix com si tots els dies hi haguera un assaig d'evacuació. Un simulacre d'incendi.