Roman Amphitheatre of Cagliari — Attraction in Cagliari

Actualment en obres. L'amfiteatre romà de Cagliari va ser construït entre finals del segle I i la primera meitat del segle II dC, i està situat al vessant sud del turó Buoncammino. És el més important entre els edificis públics de la Sardenya romana, integrat al paisatge en una vall natural al vessant sud del Colle di Buon Cammino, cosa que va permetre aprofitar part del pendent del turó. Els constructors van tallar la majoria dels seients, la sorra, diversos corredors (ambulacra) i altres àrees d'accés connectades a ells. Com en altres amfiteatres, l'amfiteatre es divideix en tres àrees (imea, mitjana i summa cavea), reservats per a diferents classes socials (senadors i classe política, patricis i plebeus). El pòdium era un espai sobre la sorra reservat a les personalitats de més rang polític, social i militar, mentre els esclaus s'ubicaven a les grades més altes de l'amfiteatre.

L'amfiteatre de l'antiga ciutat romana de Karalis tenia una capacitat estimada de prop de 10.000 espectadors, que podien presenciar les lluites entre homes i bèsties salvatges (venationes), l'execució de condemnes capitals i baralles entre gladiadors (munera). Al llarg dels corredors al voltant de la sorra (criptae) es van col·locar les gàbies per als animals usats als espectacles de gladiadors.

Després del col·lapse de l'imperi romà l'amfiteatre s'abandona i s'usen els blocs de pedra per a la construcció d'habitatges propers i les fortificacions de pisans i espanyols. Cap a la meitat del segle XIX l'ús sistemàtic d'espoliació de l'estructura pètria de l'amfiteatre va finalitzar amb l'adquisició de l'espai per part de l'ajuntament, que durant el segle XX va dur a terme diferents excavacions arqueològiques (una de les més importants que duen a terme arquitecte Gaetano Cima i l'arqueòleg Vincenzo Crespi; més importants de Sardenya.

Una passera de fusta permet obtenir una vista de l'amfiteatre des de sobre de la sorra. En els darrers anys s'ha posat èmfasi en recuperar el sistema de recollida pluvial que permetia emmagatzemar aigua en una cisterna a través d'un conducte excavat a la roca.

Actualment l'amfiteatre acull diversos espectacles de la cultura i música de Càller com el festival de jazz o concerts organitzats per Sardegna Concerti.

Molt a prop, pràcticament adjacent a l'amfiteatre encara que s'hagi de fer una volta vorejant-lo hi ha l'Orto dei Capuccini, un espai recuperat per als ciutadans i turistes on podem apreciar el planter d'on van extreure part dels blocs amb què es va construir l'amfiteatre romà. A més, és un lloc relaxat per descansar,...

El anfiteatro romano de Cagliari fue construido entre finales del siglo I y la primera mitad del siglo II DC y es el más importante entre los edificios públicos de la Cerdeña romana, integrado en el paisaje en un valle natural en la ladera sur del Colle di Buon Cammino, lo que permitió aprovechar parte de la pendiente de la colina para ubicar las gradas del anfiteatro. Los constructores, tallaron la mayoría de los asientos, la arena, varios corredores (ambulacra) y otras áreas de acceso conectadas a ellos. Como en otros anfiteatros, el anfiteatro se divide en tres áreas (imea, media y summa cavea), reservados para diferentes clases sociales (senadores y clase política, patricios y plebeyos). El pódium era un espacio sobre la arena reservado a las personalidades de mayor rango político, social y militar, mientras los esclavos se ubicaban en las gradas más altas del anfiteatro. El anfiteatro de la antigua ciudad romana de Karalis tenía una capacidad estimada de alrededor de 10.000 espectadores, que podían presenciar las luchas entre hombres y bestias salvajes (venationes), la ejecución de condenas capitales y peleas entre gladiadores (munera). A lo largo de los corredores alrededor de la arena (criptae) se colocaron las jaulas para los animales usados en los espectáculos de gladiadores. Tras el colapso del imperio romano el anfiteatro se abandona y se usan los bloques de piedra para la construcción de viviendas cercanas y las fortificaciones de pisanos y españoles . Hacia la mitad del siglo XIX el uso sistemático de expoliación de la estructura pétrea del anfiteatro finalizó con la adquisición del espacio por parte del ayuntamiento, quién durante el siglo XX llevó a cabo diferentes excavaciones arqueológicas (una de las más importantes llevadas a cabo por el arquitecto Gaetano Cima y el arqueólogo Vincenzo Crespi; junto a una más agresiva en los años 30 del periodo fascista de Mussolini) y restauraciones que aún en hoy en día pretender mejorar la experiencia de la visita al anfiteatro, y convertirlo así en uno de los monumentos más importantes de Cerdeña. Una pasarela de madera permite obtener una vista del anfiteatro desde encima de la arena. En los últimos años se ha hecho hincapié en recuperar el sistema de recogida pluvial que permitía almacenar agua en una cisterna a través de un conducto excavado en la roca. Actualmente el anfiteatro acoge varios espectáculos de la cultura y música de Cagliari como el festival de jazz o conciertos organizados por...

Why has this place not got 5 starts?! It’s so special. It’s a mini coloseum with views over the coast right in the heart of Cagliari. Ok so to qualify- you can’t wander the ruins, only look over them, and they’re being restored, but it’s still incredible. You just need to stand there for a moment and shout into the acoustics to appreciate the awe of this place. Best of all the staff are incredible! They explained the history for over 30 mins and love the site, and this passion is contagious.

As for the reviews saying the ticket price is a waste- visting and paying the very reasonable entry fee will help restorations so this treasure can be preserved. It’s also much more special being as close as one is allowed rather than peering through a fence from afar.

Very...