Sant Pere de Galligants — Attraction in Girona

Sant Pere de Galligants és una antiga abadia benedictina situada a la ciutat de Girona. Des de 1857 és la seu a Girona del Museu d'Arqueologia de Catalunya. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional. De l'antic monestir n'han restat l'església amb el seu claustre.

L'església és una edificació romànica de mitjan segle XII. És de planta basilical, amb tres naus, la central coberta amb volta de canó i les laterals amb volta de quart d'esfera. La volta de la nau central, més alta, recolza sobre arcs torals que descansen sobre semi-columnes adossades als pilars quadrangulars que separen les naus. Les naus laterals tenen coberta de quart de cercle. La capçalera, separada de la nau central per dos arcs triomfals, presenta una complicada forma asimètrica. L'absis major és ritmat interiorment per columnes adossades amb els capitells treballats. Al costat de l'epístolahi ha dues absidioles, i al costat de l'evangelinomés una. Amb tot, a l'extrem del braç del creuer d'aquest darrer costat hi ha un absis lateral més. Aquesta disposició anòmala ha fet creure que, en aquest indret, potser s'havia incorporat part de l'església anterior, de capçalera triabsidal amb cimbori, sobre el qual es desenvolupa actualment el campanar octogonal de tres pisos.

El claustre, adossat a migdia de l'església, fou bastit a la segona meitat del segle XII. La galeria nord va ser acabada el 1154 i les altres entorn del 1190. De planta rectangular, és format per quatre arcades a les galeries més curtes (est i oest), i sis a les altres. Els arcs de mig punt recolzen sobre parells de columnes, i al centre de cada galeria hi ha un grup de cinc columnes. Les parets del pati són decorades amb un fris d'arcuacions cegues sobre mènsules. Les galeries són cobertes amb volta de quart de cercle. L'escultura dels capitells es relaciona amb la del claustre de la seu de Girona. D'una gran varietat de motius ornamentals, hi ha escenes bíbliques, altres de l'època, així com decoració de tipus animal o vegetal, i de tipus clàssic.

El campanar s'aixeca sobre les dues absidioles del costat de l'evangeli, just sobre la llanterna que hi ha en aquesta part del creuer. De tres pisos, el de sota és de planta quadrangular i els dos superiors de planta octogonal. El primer pis comunica amb l'exterior amb una estreta finestra d'espitllera i una altra finestra d'arc de mig punt. S'hi puja per una escala de cargol amb llit helicoïdal continu. Aquest pis és coronat per una cornisa molt prima i al costat de ponent hi ha dos paraments a tres cares angulars corresponents a dues trompes interiors. Els dos pisos superiors són oberts als quatre vents mitjançant unes finestres geminades sostingudes per una columna amb capitell. El campanar, que havia estat fortificat, té decoració d'arcuacions llombardes, i finestres geminades als dos darrers pisos. Fou greument mutilat durant les Guerres Napoleòniques per la banda nord, però conservà íntegre el costat oposat, cosa que facilità la seva restauració en els anys 1960. abans de la restauració, les finestres del campanar estaven tapiades i la part superior era coronada per merlets que li donaven un evident aire defensiu. De fet, la part inferior era unida a la muralla, de la qual formava part junt amb els absis...

La construcción del monasterio se inició fuera de las murallas de Gerona cuando Ramón Borrell vendió (en 992) al abad el dominio sobre el barrio de Sant Pere. Al año siguiente, el cenobio recibió una importante donación del testamento del mismo conde. El control de los abades sobre el barrio finalizó en el 1339 cuando Pedro III recuperó los derechos reales.

La iglesia que puede verse actualmente fue construida en 1130. Es un edificio de tres naves con crucero y cuatro ábsides, uno en la nave central, dos en la zona de la epístola y otro bajo la torre del campanario. La portalada es un tanto arcaica lo que hace pensar que corresponde a un edificio de construcción anterior.

En el interior del templo se encuentran una serie de columnas, adosadas a la nave central, rematadas con capiteles decorados con motivos vegetales. Las columnas sirven para sostener los arcos torales que sirven de refuerzo de la bóveda central. Los capiteles que rematan el arco triunfal del ábside central son mucho más elaborados lo que hace pensar que la iglesia fue construida por diferentes artistas entre los que se encontraría el maestro de Cabestany.

El campanario es de forma octogonal y cuenta con dos pisos. El piso superior tiene ventanas dobles y está decorado con arcuaciones de estilo lombardo. En 1362, cuando el monasterio quedó dentro de los muros de la ciudad, la torre del campanario fue reformada para darle una función más defensiva.

En el exterior los ábsides son lisos con la abertura de una ventana central. En la fachada puede verse un gran rosetón formado por arcos radiales. La portada principal está compuesta por arcos lisos sobre columnas estriadas. Parecen arcaizantes los capitales que muestran estilizaciones geométricas y zoomórficas.

El claustro es de pequeñas dimensiones aunque es una buena muestra del románico catalán. Se encuentra adosado en la parte del mediodía del templo. Mientras que la galería norte se construyó en 1154 el resto es de 1190. Los capiteles representan temas muy parecidos a los del claustro de Sant Cugat o a los de la catedral. En algunos pueden verse representadas escenas de la vida de Jesús mientras que otros tienen motivos iconográficos clásicos del románico como...

English and Spanish versions follow - Las versiones en inglés y español siguen- : Bel ensemble monastique bâti au XII° siècle: le chevet et le clocher on été fortifiés au XIV°siècle lors de l'incorporation des bätiments à l'intérieur des murailles de la ville. L'Eglise, à plan basilical et transept asymétrique à quatre absides contient comme le cloître un ensemble de chapiteaux romains parmi les plus remarquables de Catalogne. Certains sont attribués au Maître de Cabesiany, d'autres à mettre au compte de Maître Pere, auteur de la rosace. Actuellement, il abrite le musée d'archéologie de Catalogne à Gérone.

Beautiful monastic ensemble built in the 12th century: the chevet and the bell tower were fortified in the 14th century when the buildings were incorporated inside the walls of the city. The church, with a basilica plan and asymmetrical transept with four apses, contains, like the cloister, a set of Roman capitals that are among the most remarkable in Catalonia. Some are attributed to the Master of Cabesiany, others to the account of Master Pere, author of the rosace. Currently, it houses the Catalan Archeology Museum in Girona.

Hermoso conjunto monástico construido en el siglo XII: la cabecera y el campanario se fortificaron en el siglo XIV cuando los edificios se incorporaron al interior de las murallas de la ciudad. La iglesia, de planta basilical y transepto asimétrico con cuatro ábsides, contiene, como el claustro, un conjunto de capiteles romanos que se encuentran entre los más notables de Cataluña. Algunos se atribuyen al Maestro de Cabesiany, otros a la cuenta del Maestro Pere, autor de la rosácea. Actualmente, alberga el Museo de Arqueología de...