Fountain of the Fallen Angel

Preciosa al mig de El Retiro. La font de l'Àngel Caigut o monument de l'Àngel Caigut es troba al parc del Retir de la vila de Madrid, a la glorieta de l'Àngel Caigut, sobre el solar que ocupava la fàbrica de Porcellanes de la Xina, destruïda durant la Guerra del Francès el 1813. És obra de Ricardo Bellver (escultura principal) i Francisco Jareño (pedestal). El 1877, durant el seu tercer any com a pensionat a l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma, l'escultor madrileny Ricardo Bellver (1845-1924) va realitzar en guix l'obra anomenada El Ángel Caído. A l'any següent va guanyar amb ella, per cinc vots contra dos, la Medalla de Primera Classe a l'Exposició Nacional de Belles Arts, celebrada a Madrid., en què està inspirada l'escultura, entresacats de la tercera i quarta estrofes del Cant I: Pel seu orgull cau llançat del cel amb tota l'hoste d'àngels rebels per no tornar-hi mai. Agita al voltant les seves mirades, i blasfem les fixa a l'empireu, reflectint-s'hi el dolor més profund, la consternació més gran, la supèrbia més funesta i l'odi més obstinat. Cant I del paradís perdut, Milton L'obra va ser adquirida per l'Estat per 4500 pessetes, segons la taxació prèviament efectuada pel Jurat de l'Exposició, i es va decidir enviar-la a París, amb motiu de l'Exposició Universal del 1878. Atès que només s'admetien escultures de marbre o bronze, es van iniciar els tràmits per realitzar la fosa en aquest metall. Bellver va suggerir fer-la a Roma, però finalment es va dur a terme a París, per la casa Thiebaut-Fils. L'Àngel Caigut va passar després a formar part de la col·lecció del Museu Nacional. L'octubre del 1879 el seu director, Benito Soriano Murillo, va suggerir a la Direcció General d'Instrucció Pública exposar l'obra a l'aire lliure: (...) l'estàtua de l'Àngel Caigut, per l'atrevit de la seva composició, per la seva original actitud i també per la matèria en què ha estat fosa, potser no produeixi tot l'efecte vingut de gust, tancada com està en els estrets límits de una sala, mentre que col·locada en un lloc públic, a l'aire lliure amb més espai i horitzó, lluiria avantatjosament el mèrit de tan bella creació, servint alhora d'ornament i iniciant així el públic en la contemplació dels bons models del art plàstic que tan poderosament contribueix a la seva cultura. Benito Soriano La petició va ser acceptada i l'escultura es va traspassar com a regal a l'Ajuntament de Madrid per instal·lar-lo en un lloc públic de la capital. El lloc triat va ser un espai lliure als Jardins del Bon Retiro, ocupat anteriorment per l'antiga Fàbrica de Porcellanes de Xina. El maig del 1880, Francisco Jareño, arquitecte responsable del Ministeri de Foment, va rebre l'encàrrec de dissenyar un pedestal sobre el qual es recolzaria l'obra de Bellver. S'executà en granit, bronze i pedra, adoptant l'estructura d'una font amb un piló ampli. El conjunt va ser inaugurat oficialment el 1885. Des dels anys 1990, al museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran s'exposa una rèplica d'El Ángel Caído realitzada en resina de polièster sobre motlle de silicona. El conjunt té unes dimensions aproximades de 10 metres de llargada, 10 d'amplada i 7 d'alçada. L'escultura de Bellver fa 2,65 metres d'alçada. La font està envoltada per un parterre circular de boix. L'extens piló sobre el qual cau l'aigua és de granit i té forma vuitava. Al centre, s'alça el pedestal. La seva base de granit, a tall de talús, té forma de piràmide truncada, de planta octogonal, ia cada un dels costats hi figura una caràtula de bronze. Aquestes caràtules representen diables que subjecten amb les mans llangardaixos, serps i dofins, ia cadascuna hi ha tres assortidors dels que brolla l'aigua. Sobre aquesta base se situen dos cossos més també troncopiramidals, però amb menor inclinació. I tot seguit un tercer cos, de molta menor altura i compost per tres esglaons de planta circular, sobre el qual descansa l'escultura principal que remata el monument. L'Àngel Caigut, amb les ales desplegades i contorsionat, es recolza sobre unes roques (que serveixen de base)Text de la Wikipedia.