Preciosa al mig de El Retiro. La font de l'Àngel Caigut o monument de l'Àngel Caigut es troba al parc del Retir de la vila de Madrid, a la glorieta de l'Àngel Caigut, sobre el solar que ocupava la fàbrica de Porcellanes de la Xina, destruïda durant la Guerra del Francès el 1813. És obra de Ricardo Bellver (escultura principal) i Francisco Jareño (pedestal). El 1877, durant el seu tercer any com a pensionat a l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma, l'escultor madrileny Ricardo Bellver (1845-1924) va realitzar en guix l'obra anomenada El Ángel Caído. A l'any següent va guanyar amb ella, per cinc vots contra dos, la Medalla de Primera Classe a l'Exposició Nacional de Belles Arts, celebrada a Madrid., en què està inspirada l'escultura, entresacats de la tercera i quarta estrofes del Cant I: Pel seu orgull cau llançat del cel amb tota l'hoste d'àngels rebels per no tornar-hi mai. Agita al voltant les seves mirades, i blasfem les fixa a l'empireu, reflectint-s'hi el dolor més profund, la consternació més gran, la supèrbia més funesta i l'odi més obstinat. Cant I del paradís perdut, Milton L'obra va ser adquirida per l'Estat per 4500 pessetes, segons la taxació prèviament efectuada pel Jurat de l'Exposició, i es va decidir enviar-la a París, amb motiu de l'Exposició Universal del 1878. Atès que només s'admetien escultures de marbre o bronze, es van iniciar els tràmits per realitzar la fosa en aquest metall. Bellver va suggerir fer-la a Roma, però finalment es va dur a terme a París, per la casa Thiebaut-Fils. L'Àngel Caigut va passar després a formar part de la col·lecció del Museu Nacional. L'octubre del 1879 el seu director, Benito Soriano Murillo, va suggerir a la Direcció General d'Instrucció Pública exposar l'obra a l'aire lliure: (...) l'estàtua de l'Àngel Caigut, per l'atrevit de la seva composició, per la seva original actitud i també per la matèria en què ha estat fosa, potser no produeixi tot l'efecte vingut de gust, tancada com està en els estrets límits de una sala, mentre que col·locada en un lloc públic, a l'aire lliure amb més espai i horitzó, lluiria avantatjosament el mèrit de tan bella creació, servint alhora d'ornament i iniciant així el públic en la contemplació dels bons models del art plàstic que tan poderosament contribueix a la seva cultura. Benito Soriano La petició va ser acceptada i l'escultura es va traspassar com a regal a l'Ajuntament de Madrid per instal·lar-lo en un lloc públic de la capital. El lloc triat va ser un espai lliure als Jardins del Bon Retiro, ocupat anteriorment per l'antiga Fàbrica de Porcellanes de Xina. El maig del 1880, Francisco Jareño, arquitecte responsable del Ministeri de Foment, va rebre l'encàrrec de dissenyar un pedestal sobre el qual es recolzaria l'obra de Bellver. S'executà en granit, bronze i pedra, adoptant l'estructura d'una font amb un piló ampli. El conjunt va ser inaugurat oficialment el 1885. Des dels anys 1990, al museu de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran s'exposa una rèplica d'El Ángel Caído realitzada en resina de polièster sobre motlle de silicona. El conjunt té unes dimensions aproximades de 10 metres de llargada, 10 d'amplada i 7 d'alçada. L'escultura de Bellver fa 2,65 metres d'alçada. La font està envoltada per un parterre circular de boix. L'extens piló sobre el qual cau l'aigua és de granit i té forma vuitava. Al centre, s'alça el pedestal. La seva base de granit, a tall de talús, té forma de piràmide truncada, de planta octogonal, ia cada un dels costats hi figura una caràtula de bronze. Aquestes caràtules representen diables que subjecten amb les mans llangardaixos, serps i dofins, ia cadascuna hi ha tres assortidors dels que brolla l'aigua. Sobre aquesta base se situen dos cossos més també troncopiramidals, però amb menor inclinació. I tot seguit un tercer cos, de molta menor altura i compost per tres esglaons de planta circular, sobre el qual descansa l'escultura principal que remata el monument. L'Àngel Caigut, amb les ales desplegades i contorsionat, es recolza sobre unes roques (que serveixen de base)Text de...
Read moreDie Fountain of the Fallen Angel (Fuente del Ángel Caído) im Retiro-Park von Madrid ist das Werk des spanischen Bildhauers Ricardo Bellver. Die Statue wurde 1877 geschaffen und basiert auf einer Szene aus John Miltons epischem Gedicht „Paradise Lost“, in dem Luzifer aus dem Himmel gestürzt wird.
Die kunstvolle Bronzestatue wurde ursprünglich für die Weltausstellung 1878 in Paris gefertigt und später nach Madrid zurückgebracht. Dort wurde sie auf einem Sockel installiert, der vom Architekten Francisco Jareño gestaltet wurde. Die Skulptur thront auf einem achteckigen Brunnen, umgeben von dämonischen Fratzen und sprudelndem Wasser – ein beeindruckender Kontrast zwischen der düsteren Symbolik und der friedlichen Atmosphäre des Parks.
Mit ihrer dramatischen Pose und ihrem mythologischen Hintergrund zählt die Fountain of the Fallen Angel zu den einzigartigen Kunstwerken in Madrid – und hat die Stadt berühmt gemacht für eines der wenigen Denkmäler weltweit, das dem gefallenen Luzifer gewidmet ist.
Da steht er also, der Gefallene Engel, mitten im Parque de El Retiro, umringt von neugierigen Blicken und Smartphone-Kameras. Man könnte meinen, Luzifer höchstpersönlich hätte sich hier niedergelassen, um ein bisschen Sonne zu tanken. Aber keine Sorge, er sieht mehr nach Kunstprojekt aus als nach Apokalypse.
Die Fuente del Ángel Caído, das Denkmal für den gefallenen Engel, ist eine bronzene Darstellung von Luzifer im Moment seines Sturzes aus dem Himmel. Der arme Kerl hat definitiv einen schlechten Tag: Er ist halb nackt, sitzt verdreht auf einem Felsen, und sein Gesichtsausdruck schwankt irgendwo zwischen "Ich hab's vermasselt" und "Ich hätte nicht diesen Apfel probieren sollen." In einer Hand hält er eine Schlange – vermutlich, weil Satan nun mal eine Vorliebe für dramatische Accessoires hat.
Die Statue thront auf einem hohen Sockel aus Granit und sieht so elegant aus, dass man fast vergisst, dass sie eigentlich eine Szene aus der Bibel nachstellt, die nicht unbedingt ein Happy End hatte. Um den Sockel herum sprudeln Wasserfontänen in alle Richtungen, vielleicht ein Versuch, die höllischen Flammen mit einem kleinen Wasserspiel zu löschen.
Die Statue steht an einer ruhigen Ecke des Retiro-Parks, umgeben von Bäumen und Bänken. Es ist ein friedlicher Platz, der einen überraschenden Kontrast zur düsteren Symbolik der Statue bildet. Spaziergänger bleiben stehen, schauen nach oben und fragen sich: „Ist das wirklich Luzifer? Oder ein etwas unglücklicher Akrobat?“
Es gibt etwas Ironisches daran, eine Statue des Teufels mitten in einem Park zu platzieren, wo Kinder mit bunten Ballons herumrennen und Pärchen auf den Bänken die Romantik des Herbstes genießen. Der gefallene Engel mag in der Kunstgeschichte ein Symbol für Tragik und Verlust sein, aber hier, im Retiro, sieht er aus, als hätte er sich einfach den falschen Urlaubsort ausgesucht. Vielleicht hat er gehofft, in Madrid gäbe es ein nettes Teufels-Café oder zumindest ein paar Gleichgesinnte – stattdessen muss er sich mit Fotografen und neugierigen Touristen herumschlagen.
Die vorbeigehenden Leute machen Selfies, während sie versuchen, möglichst tiefgründig auszusehen. Andere tuscheln über die Tatsache, dass dies wohl eines der wenigen Denkmäler für den Teufel auf der Welt ist. Irgendwo im Hintergrund spielt ein Straßenmusiker „Highway to Hell“, was die Szene nur noch absurder macht.
Die Fountain of the Fallen Angel ist ein kleines, ungewöhnliches Highlight im Retiro-Park, das Humor, Kunst und ein bisschen philosophischen Tiefgang vereint. Und während Luzifer dort oben auf seinem Felsen sitzt, denkt er vielleicht insgeheim: „Immerhin ein schöner Ort zum Fallen.“
Stand: 17.11.2024
Apologie des Teufels: Erinnert euch daran, daß ihr nur die eine Seite der Hypothese gehört habt. Die Bücher schrieb alle Gott. (...
Read moreThe Fuente del Ángel Caído (The fountain, plaza & statue of the Fallen Angel):
A statue of the Devil? “What dark satanic forces are let loose in Madrid?” I hear you ask. Well, in the world of ‘art’, anything is allowed.
Madridian sculptor Ricardo Bellver’s (b. 23/02/1845 - Ricardo Bellver y Ramón) first creation was in plaster (1877) & it received 1st prize in the 3rd World’s Fair in Paris - Exposiciones Nacionales de Bellas Artes. Then presented to the Exposition Universelle (1878) where it had to be cast in bronze, as only marble and bronze works of art were accepted. The original plaster statue was destroyed.
With Ricardo’s return to Spain, the statue was displayed in the ‘Museo Nacional de Pintura y Escultura’, now part of the ‘Museo del Prado’. Then afterwards, was to be placed in Retiro (1885).
The marble pedestal, was designed by Francisco Jareño. It is octagonal with demons on each side gripping fishes, lizards and snakes.
The statue is 2.65m. The whole monument is 7m high & stands at 666m above sea level.
Every year, the flower arrangement around Lucifer changes, but this year I got lucky. The red plants used, look like the lapping flames of Hell.
Both these photos can be explored more in their...
Read more